Es manté la tendència a la baixa de la població hivernal d’ocells aquàtics al Parc Natural del Delta de l’Ebre

Cigonyes a un arrossar després de segar 

El Parc Natural del Delta de l'Ebre ha presentat aquest dimecres les xifres del l'últim cens hivernal d'ocells aquàtics al delta de l'Ebre, que confirma la tendència a la baixa en la població iniciada ja el 2014. Concretament, la xifra d'exemplars d'enguany arriba als 233.170 individus de 91 espècies, enfront dels 238.716 de 92 espècies de l'any passat.

Els anàtids continua sent el grup més nombrós, amb 98.307 exemplars, el 42% del total. El segon grup és el dels limícoles, amb 82.629 individus, un 35% del total, seguit de 28.375 gavines i xatracs; 21.238 cigonyes, capons, becplaners i flamencs; 19.515 fotges; 6.980 ardeids; 1.799 corbs marins; 1.009 cabussons; 957 rapinyaires, i 91 blauets.

La davallada més significativa correspon als xatracs i fumarells, amb un 61% menys d'exemplars respecte de la mitjana 2005-2010, seguit dels ardeids, amb un 46% menys; els cabussons, amb un 42% menys; grues i fotges, amb un 31% menys, i anàtids, amb un 18% menys.

El recompte d'enguany ha comptat amb la participació de 34 persones del personal tècnic del parc natural, agents del Cos d'Agents Rurals i persones voluntàries, i es va dur a terme entre el 7 i el 29 de gener; per tant, el gruix dels treballs es van dur a terme abans del pas del temporal Gloria (19-21 de gener), que va inundar gairebé la totalitat dels arrossars. S'integra dins del International Waterbird Census (IWC), el cens que registra la població anual d'ocells aquàtics que hivernen en més 80 països d'Europa, Àsia i nord d'Àfrica. Les dades obtingudes permeten conèixer a escala global l'estat de conservació d'aquestes espècies i, a escala local, avaluar la capacitat d'acollida hivernal de cada zona humida.

La recollida de dades es fa especialment difícil al delta de l'Ebre, la principal zona humida de Catalunya, tant pel que fa a la diversitat d'espècies i d'hàbitats (arrossars, llacunes, riu, salines, badies i aiguamolls), com per la gran quantitat d'ocells presents.

Efecte de l'assecament d'arrossars

L'assecament hivernal dels arrossars constitueix des del 2011 un instrument de lluita contra el cargol poma que ha comportat la pèrdua de la inundació hivernal com a mesura agroambiental en el darrer Programa de desenvolupament rural (2014 – 2020). Els arrossars inundats són hàbitats d'un grup important d'espècies d'aus.

Enguany, a començaments de gener de 2020 només el 47,1% de la superfície d'arrossars restava inundada, per bé que el pas de la tempesta Gloria (19 – 21 de gener) va provocar la inundació de gairebé la totalitat dels arrossars. Amb tot, aquest fenomen meteorològic no ha tingut una rellevància significativa en els resultats del cens hivernal, ja que en aquelles dates la gran majoria dels recomptes ja s'havien efectuat.

Des d'una perspectiva global i a llarg termini, la disminució significativa de la superfície inundada d'arrossars a l'hivern repercuteix en la capacitat d'acollida del delta de l'Ebre, una de les zones humides més importants de la Mediterrània occidental.

Per: Redacció

Foto: EbreActiu

comparteix-ho