La cinquena excavació al jaciment l'Antic d'Amposta descobreix una plataforma amb funcions socials i religioses

La cinquena excavació al jaciment protohistòric de l'Antic d'Amposta s'ha acabat aquest divendres amb noves i rellevants descobertes. La primera és una gran plataforma empedrada a la part més alta del recinte, una terrassa situada a 170 metres sobre el nivell del mar, construïda a la primera edat del ferro (segles VII-VI abans de l'era actual). Els investigadors creuen que també va funcionar a la segona edat del ferro i en època ibera com a espai social o ritual. Com ha detallat Samuel Sardà, codirector de la campanya d'excavació, també s'han dedicat molts esforços en excavar part de les fortificacions que es van resseguir l'any passat per tenir dades i detalls de com era la muralla i quins elements de parament murari tenia.

Els arqueòlegs del grup de recerca GRESEPIA de la URV han fet la cinquena campanya d'excavacions a l'Antic aquest juliol i han confirmat l'existència d'una plataforma empedrada de la primera edat de ferro, una terrassa "singular" a cel obert, que creuen que "podria haver complert funcions de punt de guaita i control del territori" o funcions comunitàries, per a reunions socials o rituals.

L'equip liderat pel professor del Departament d'Història i Història de l'Art de la URV, Samuel Sardà Seuma, i l'investigador postdoctoral Marc Prades Painous ha identificat la plataforma de 150 metres quadrats que està delimitada en alguns punts per grans blocs de pedra en vertical. La troballa referma "el paper del turó de l'Antic com a marcador simbòlic en el paisatge i com a punt estratègic de control visual del territori".

Tot i això, Sardà ha apuntat que el tipus de sector presenta "evidències i característiques molt singulars que se surten del que és més habitual o més comú", amb aquest ús social, una nova aportació als habituals espais domèstics, de treball, de circulació o elements d'arquitectura defensiva que s'han documentat a l'Antic.

Excavació de la muralla

La campanya del grup GESPERIA de les últimes dues setmanes també s'han concentrat a excavar "la imponent i monumental muralla" del recinte, de més de quaranta metres al sector 3000. Sobretot al flanc nord, "que requeria més protecció", s'han trobat murs d'entre dos i quatre metres d'amplada i es creu que va arribar a tenir també una alçada de més de tres metres.

A la cara interna de la muralla també s'ha començat a conèixer les estructures del que hauria sigut la primera terrassa d'habitatges, el primer barri, uns recintes adossats a la cara interna de la fortificació i un carrer o espai de circulació.

Aquestes troballes proporcionen nous coneixements sobre la importància estratègica i sociopolítica de l'assentament. "Encara estem lluny però hem avançat per tenir dades precises sobre com era aquesta muralla, i començar a intuir i a conèixer alguns elements importants d'aquest parament murari que era un important element defensiu del poblat i una plataforma de contenció pel gran desnivell del turó", ha dit Sardà.

Es treballa amb la hipòtesi que la construcció inicial de la muralla podria correspondre al mateix projecte d'edificació del poblat ibèric d'uns 2000 metres quadrats, sobre el segle V anE, tot i que no es pot descartar un origen anterior. La configuració estructural documentada fins al moment correspondria al sistema defensiu del poblat durant els segles III i II anE, una etapa especialment conflictiva de la protohistòria ebrenca.

La pròxima campanya

De cara a la pròxima campanya està previst desdoblar l'equip, que el solen formar una quinzena de persones, la majoria estudiants, per treballar en el sector 2000, el barri de pescadors, i continuar avançant amb les excavacions de la muralla. Al barri de pescadors hi ha dos àmbits de sis excavats i enguany només s'han fet tasques per recollir mostres en dues llars de foc durant els treballs d'aquest mes de juliol. El grup preveu tornar a completar l'excavació dels àmbits pendents.

Nous projectes sobre el paleoDelta

Durant aquesta campanya, GRESEPIA-URV ha rebut la resolució favorable de dos importants projectes. Un és 'Anàlisis d'útils i restes bioarqueològiques vinculades a la pesca en el curs inferior de l'Ebre durant la Protohistòria', que els ha concedit la Fundació Palarq, i l'altre és el projecte R+D+I 'Models d'ocupació territorial i paisatge a la desembocadura de l'Ebre (I Mil·lenni ANE)' (PALEODELTA), en col·laboració amb el doctor Carles Ibàñez del Centre en Resiliència Climàtica-Eurecat i investigadors de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC).

PALEODELTA se centrarà durant quatre anys a estudiar l'evolució del delta de l'Ebre en el primer mil·lenni abans de Crist, l'època protohistòrica. Es faran tota una sèrie de sondejos dins de l'espai deltaic per verificar la hipòtesi de Carles Ibáñez i també altres investigadors, sobre l'existència d'un delta, u projectat, en aquest cas, cap al sud, en aquella època.

"És molt important per a nosaltres perquè, d'alguna manera, el poblament d'època protohistòrica entenem clarament que ha d'obeir en part, s'ha d'entendre o s'ha d'explicar d'acord a com era el paleopaisatge de l'època. La possibilitat d'establir aquesta interacció és clau", ha remarcat Samuel Sardà. Aquest projecte començarà a principis de l'any que ve.

Per: ACN

Foto: Anna Ferràs ACN

comparteix-ho