Els aiguamolls i l'aigua, el lema per al Dia Mundial de les Zones Humides 2021

Ullals de Baltasar, a Amposta, dins del Parc Natural del Delta de l’Ebre

Les zones humides són uns dels ecosistemes més diversos i rics biològicament. En el nostre context mediterrani, a més, són uns dels ecosistemes més fràgils i vulnerables front el canvi climàtic. Les zones humides presten innumerables serveis ecosistèmics a les persones. Entre d’altres, cal destacar els següents:

• Ajuden a regular i modular els efectes de les inundacions.
• Retenen i exporten sediments i nutrients.
• Funcionen com a zones de càrrega d'aqüífers.
• Son espais clau per a l'ús recreatiu i el turisme.
• Depuren les aigües.
• Estabilitzen les costes i actuen com a zona d'esmorteïment dels temporals marítims.
• Són reservoris de biodiversitat.

A Catalunya hi ha identificades 2.980 zones humides, que s'agrupen en l'Inventari de zones humides de Catalunya, quatre de les quals formen part de la Llista Ramsar: el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l’Estany de Banyoles i el Parc Natural del Delta de l’Ebre

Segon l’informe de l’Estat de la Natura 2020, només el 40% de rius i zones humides de Catalunya compleixen els estàndards de qualitat fixats per la Directiva Marc de l'Aigua i la pèrdua de biodiversitat és d'un 54% per a les espècies que viuen en rius, llacs i aiguamolls.

Per fer front a aquest encenari, l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030, en la línia d'actuació 14, preveu l'aprovació del Catàleg de les zones humides i reforçar la protecció legal d'aquests ecosistemes.

D'altra banda, l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha participat en el projecte Life+ PLETERA – en el marc de la coordinació del projecte Life MEDACC: Adaptant la Mediterrània als impactes del canvi climàtic- i que ha tingut per objecte desurbanitzar i recuperar la funcionalitat ecològica dels sistemes costaners de la Pletera, a l'Estartit, a la conca del Ter.

Això ha implicat eliminar les parts parcialment urbanitzades i retornar l'espai al seu estat natural. La col·laboració entre els projectes Life MEDACC i Life+ PLETERA dóna com a resultat la realització d'una diagnosi de la capacitat actual de desguàs del sistema litoral de la plana situada al marge esquerre del riu Ter i, en conseqüència, l'anàlisi d'alternatives d'adaptació al canvi climàtic que redueixin la vulnerabilitat d'aquest àmbit.

La restitució de les zones humides de La Pletera suposava, respecte l'episodi d'inundació del 2008, una reducció de l'àrea inundada i una minoració dels cabals registrats. Així, la franja d'afecció de la inundació terra endins passa dels 600 als 350m i la cota absoluta d'aigua seria 0,24m inferior.

Des del projecte LIFE Limnopirineus, projecte liderat pel Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CSIC), amb la participació de DTES i que es desenvolupa al Parc Natural de l'Alt Pirineu i al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, s'estan realitzant importants actuacions de conservació i millora d'hàbitats i espècies aquàtiques d'alta muntanya. Entre elles destaca l'eliminació en estanys d'alta muntanya de peixos invasors com el barb roig, la truita irisada i el salvelí, que degraden els ecosistemes lacustres, per tal de recuperar el seu estat natural original sense peixos i amb amfibis, així com actuacions de restauració de molleres com les del Pla de Sotllo (PNAP) i Font grossa i Trescuro (PNAIESM), i de fonts carbonatades.

Per: Redacció

Foto: EbreActiu

comparteix-ho