Albert Giné: «Entreno tot el que puc, però sempre d'acord amb la meva escala de valors: família, treball i córrer»

El roquetenc Albert Giné (Tortosa, 1977) serraller de professió, desenvolupa la seva activitat professional a l'empresa familiar EbreMetal. Amant de la muntanya, s'inicia en la pràctica esportiva als 10 anys amb el ciclisme fins als 18 anys que comença a córrer. Giné és conegut també pels reptes personals que es marca amb finalitats solidàries, concretament aquest passat mes de juny va finalitzar en 16 dies els 1.000 km del GR99 des de Fontibre fins a Deltebre, amb la finalitat de donar a conèixer el cas de Marc Segarra, un xiquet que amb només 3 anys ha superat un càncer de fetge. Amb “Córrer 1.000 quilòmetres per un somriure d'un nen”, Giné va aconseguir diversos col·laboradors per a organitzar una festa fent que Marc i la seva família canviessin llàgrimes de dolor per llàgrimes d'emoció i hospitals per parcs infantils.

Albert, com t'introdueixes en el trailrunning?

Mira, va ser gràcies a un grupet d'amics que llavors integraven la UEC Tortosa i als que els hi dec descobrir-li l'afició per les curses de muntanya.

Quina va ser la primera cursa?

La primera va ser el 2002 a Vilafranca del Cid i l'any següent, el 2003, vaig participar en la cursa de Paüls.

Compagines el trail running amb alguna altra modalitat esportiva?

Sempre m'agradat la bici, per això part de l'entrenament el faig amb btt.

La preparació de qualsevol esportista, sobretot per a evitar lesions, és molt important. Com es prepara Albert Giné per afrontar les curses?

Vaig al meu aire, per sensacions, si puc entrenar dos hores no n'entreno una, però pensant sempre amb la meva escala de valors: família, treball i córrer. No tinc entrenador i pel que fa a l'alimentació se diferenciar el que és bo i dolent, així que sense tenir dietista trio el que és millor per a la meva salut.

Durant la cursa segurament hi ha moments en què aquesta es fa molt dura, què et motiva per a continuar?

Penso que la resta de corredors estan més o menys com jo i sobretot que el que estic fent és una elecció personal, ningú m'ha obligat a ficar-me aquell dorsal, o sigui que a fer camí!

De totes les proves del Circuit de Curses de Muntanya Terres de l'Ebre d'aquesta temporada, n'hi ha alguna que t'ha costat més que les altres?

Sincerament, cap en concret.

I a quina prova t'has sentit més còmode?

La veritat és que després de tants anys, els organitzadors de les proves ja són amics meus i allà on vaig m'han tractat com un rei, amb aquest aspecte sóc un afortunat.

Com valores l'ambient entre corredors de les proves del Circuit?

La relació entre corredors és genial! Si no fos així, puc assegurar que després de pencar tota la setmana no em veurien el pèl enlloc.

Comparat amb altres curses en les quals participes, com valores el nivell organitzatiu del Circuit de Curses de les Terres de l'Ebre?

La valoració que jo en faig és exemplar, al nostre territori els organitzadors competeixen entre ells per a superar-se en cada cursa i això els corredors ho agraïm molt, crec que en cap lloc és com aquí a casa nostra. Potser influeix que fora de les Terres de l'Ebre, majoritàriament, qui organitza les curses són empreses, a diferència d'aquí, on ho fan clubs i entitats esportives amb la col·laboració de voluntaris dels municipis que acullen les proves. I això, que al darrere no hi hagi una empresa amb una finalitat econòmica, el corredor ho nota.

L'interès creixent en les curses de muntanya, creus que és una moda passatgera o que s'anirà consolidant i cada cop tindrà més aficionats?

Sincerament crec que no es pot seguir aquest ritme, cada cop hi ha més curses i més corredors tocats per voler repartir-se entre elles.

Què tenen les curses de muntanya que amb tots els que parles, diu que enganxa?

L'ambient i el tracte entre corredors i organitzadors, la desconnexió del dia a dia, fas esport, etc.

Qualsevol edat és bona per a iniciar-se en el trailrunnig? Algun consell per als que comencen?

Qualsevol edat és bona per fer esport, sempre amb moderació! Cal recordar que de 0 a 100 km de cop, normalment claves el motor. Amb el cos passa el mateix.

T'has marcat objectius per a la pròxima temporada?

De moment buscaré un repte, que és el que m'apassiona i després possiblement algun acte benèfic per a motivar-me a fer-lo i el que vingui vindrà, dia a dia! Mai podem saber on serem demà.

comparteix-ho