Els alcaldes del Priorat qüestionen les proves esportives massives a la comarca

El Consell d'alcaldes del Priorat ha aprovat un manifest en què qüestiona l'organització d'aquelles activitats esportives massives “que no tenen en compte els impactes negatius que se'n deriven, com el col·lapse de les vies de circulació urbanes i interurbanes, l'afectació a les activitats econòmiques i la vida quotidiana de la població i els perjudicis en el paisatge i la qualitat dels espais naturals”, entre d'altres factors. El manifest deixa clar, però, “que, en cap cas, es volen prohibir aquestes activitats”, sinó que es tinguin en consideració les dimensions del territori, les seves característiques i l'impacte que acaben tenint.

Són cada cop més nombroses les veus que, en el cas del Priorat, qüestionen l'alta freqüència amb la qual se celebren proves esportives multitudinàries que, sovint, no tenen en compte les afectacions que ocasionen en el territori per on es transita.

La interrupció del trànsit, la dificultat de conviure en carreteres estretes i la massificació d'esportistes en determinades vies i camins són alguns dels problemes que han portat els alcaldes a posar el debat damunt la taula.

El manifest aprovat pel Consell d'alcaldes argumenta, en començar, que “els darrers anys, el Priorat ha situat el valor del paisatge com a eix vertebrador de tots i cadascun dels plantejaments, elements i processos que han de conformar el seu model de desenvolupament socioeconòmic i cultural”. Aquesta voluntat s'ha traduït en diversos projectes comarcals, com ara: la Carta del Paisatge del Priorat, la Carta Europea de Turisme Sostenible, el Pla Estratègic Comarcal de Desenvolupament Socioeconòmic Rural i la candidatura a Patrimoni Mundial de la Unesco.

Seguidament, el manifest exposa que “ja fa un temps que diferents entitats i empreses estan programant activitats al Priorat sense tenir en compte aquest model de desenvolupament consensuat, que implica una exigència de respecte a un territori i els seus valors i en què la sostenibilitat és clau”. Se citen, per exemple, el cas dels ral·lis, rutes motociclistes i curses ciclistes massives.

A parer del manifest, és prioritari “determinar criteris quantitatius i qualitatius en els àmbits mediambientals, físics i socioeconòmics que permetin definir la seva capacitat d'acollida, entesa com aquell nivell òptim de visitants que una àrea determinada pot suportar amb el mínim impacte ecològic i el major nivell de satisfacció per als visitants, veïns i totes les activitats econòmiques (agricultura, serveis, allotjaments, restauració, cellers, etc)”.

De tot plegat se'n deriva un manifest que conté sis punts. El primer és “el suport a totes aquelles activitats lúdiques i esportives que es facin seguint el model de desenvolupament sostenible consensuat pels agents públics i privats del territori”. El segon punt denuncia totes aquelles activitats “que no tenen en compte els impactes negatius que se'n deriven, com el col·lapse de les vies de circulació urbanes i interurbanes, l'afectació a les activitats econòmiques i la vida quotidiana de la població i els perjudicis en el paisatge i la qualitat dels espais naturals”.

El tercer punt mostra l'oposició dels alcaldes “a totes aquelles activitats que no tenen en compte la petita dimensió d'una comarca de menys de 10.000 habitants i que ja pateix problemes de mobilitat i on és impossible que les activitats molt nombroses no tinguin impactes greus”. En conseqüència, el quart punt demana al Servei Català de Trànsit “que tingui en compte el parer dels ajuntaments i del Consell Comarcal en el tràmit d'autorització d'aquestes activitats”.

El cinquè punt constata la necessitat que la Generalitat “tingui en compte el compromís de tots els agents del territori en relació al model de desenvolupament del Priorat a l'hora de plantejar qualsevol iniciativa que afecti la comarca”. Finalment, el manifest exposa “la voluntat de col·laborar amb les entitats i empreses organitzadores d'activitats ludicoesportives en la definició i el plantejament d'aquests tipus de proves per a integrar-les dins el model de sostenibilitat del territori”.

comparteix-ho