Un any després de l'incendi, la Ribera demana més esforços perquè els pagesos puguin viure de la terra

Els treballs per recuperar les zones creades per l'incendi es van iniciar el febrer passat

Gairebé un any després de l'incendi de la Ribera d'Ebre, que es va originar al terme municipal de la Torre de l'Espanyol el 26 de juny de 2019 i que també va afectar part de les Garrigues i el Segrià, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i els alcaldes dels municipis de la comarca afectats —Vinebre, La Torre de l'Espanyol, La Palma d'Ebre i Flix— han fet balanç positiu de les actuacions impulsades per la regeneració natural del bosc i la neteja i desbrossat de les zones agrícoles.

Forestal Catalana, l'empresa pública de la Generalitat de Catalunya especialitzada en la gestió de boscos, s'ha encarregat de la tala d'arbres cremats i la construcció de feixines amb les restes de fusta per retenir el sòl i, així, evitar la degradació del terreny. També s'han encarregat d'obrir noves pistes forestals, que a la vegada puguin servir de tallafocs.

Un procés de recuperació que necessita temps

Fins al moment, les tasques realitzades en les zones afectades han estat principalment dos. “D'una banda, una tasca de recuperació de les finques agrícoles i zones forestals com ara treure fusta morta i sanejar els arbres que van ser afectats parcialment o construir feixines a partir d'arbres talats per minimitzar l'erosió del terreny i, d'altra banda, feines de prevenció d'incendis que consisteixen a reduir la càrrega combustible”, ha explicat Oriol Arola, tècnic forestal i coordinador de les accions de neteja i desbrossat a la zona. En aquest sentit, Francesc Barbero, alcalde de Flix, ha volgut fer valdre la gestió postincendi i la feina de recuperació feta fins ara: “Hi ha hagut moltes actuacions, des de plans d'ocupació i ajuts institucionals fins a iniciatives de la societat civil, com les de Rebrotem i les caixes de solidaritat”. “Ara bé la regeneració no és cosa d'un any i la natura necessita més temps i recursos”, ha afegit.

Els treballs per recuperar les zones creades per l'incendi es van iniciar el febrer passat, després d'una formació del personal dels plans d'ocupació, però es van haver d'interrompre a mitjans de març a causa del coronavirus. S'han reprès al maig i duraran fins a finals d'any. És previst que les actuacions de neteja i desbrossament s'executin en diversos boscos de propietat pública però també es facin en més de cent finques particulars dels municipis afectats per l'incendi.

Objectiu: poder viure de la terra

El més crític a l'hora de fer balanç ha estat Joan Juncà, alcalde de La Torre de l'Espanyol: “Fa un any es va posar sobre la taula el debat sobre el despoblament, l'equilibri territorial i la gestió forestal. Ara, un any després l'únic que tenim és un projecte la nova Agència Catalana de la Natura entitat creada per la Generalitat per a la protecció de la biodiversitat, però allunyada dels interessos de les zones rurals, pensada i gestionada des d'un despatx a Barcelona i sense consens amb el territori”. “A més, l'altra gran proposta ha estat la liberalització absoluta de les energies renovables, que no contribueix al desenvolupament rural sinó que el posa en perill. L'incendi no ha aconseguit fer fora els pagesos, però potser ho aconseguiran les plaques fotovoltaiques i els molins eòlics”, ha sentenciat.

Per la seva banda, l'alcalde de Flix, ha remarcat la importància de replantejar els projectes per convertir-los en oportunitats: “Això exigeix implicar els actors del territori, fer-los partícips i esdevenir actius en les noves planificacions que afecten el territori”. “Cal continuar treballant i seguir reivindicant la necessitat que els pagesos puguin viure de la terra”, ha resumit Gemma Carim.

Per: Redacció

Foto: Riberaebre.og

comparteix-ho