Artesans i artistes celebren 20 anys trenant fibres vegetals i dignificant l'ofici de les llatadores a Mas de Barberans

Una quarantena d'artesans i artistes han celebrat dues dècades trenant fibres vegetals i dignificant l'ofici de les llatadores a Mas de Barberans (Montsià). La vintena Fira monogràfica de fibres vegetals ha omplert el poble de cistells, paneres i joies fetes amb diversitat de materials, des de la pauma fins al bambú. Per seguir protegint l'ofici mentre s'atreuen nous compradors, s'han incorporat elements de la contemporaneïtat als models d'objectes més tradicionals. "Des que faig un estil més actualitzat, he ampliat la clientela amb un perfil més jove", afirma la cistellera Mònica Guilera.

En els darrers anys, el Museu de la Pauma de Mas de Barberans ha treballat per dignificar l'ofici de les llatadores a través d'iniciatives com la Fira de Fibres Vegetals, que enguany ha arribat als vint anys d'història. En aquesta línia, han apostat per propostes que transmeten la tècnica tradicional "fins a un nivell extrem", per garantir que no es perdin coneixements sobre aquest art. "Vam percebre un trencament en la transmissió de l'ofici, hi havia tota una generació que sabia llatar però no sabia fer créixer les peces. Per això vam organitzar uns cursos en què dones grans del poble ensenyava l'ofici a gent més jove", relatava la tècnica del Museu de la Pauma Pepa Subirats. Els primers tallers es van fer al 2005 i des de llavors, l'interès en aquesta professió ha anat creixent i considera que l'estat de salut de l'art que involucra totes les fibres vegetals és "bona". Tot i això, Subirats lamenta que encara costa trobar gent que faci el pas i s'hi dediqui professionalment.

En el marc de la vintena edició de la fira, els carrers del poble s'han omplert no només d'expositors d'artesans, sinó també de tallers per acostar al públic aquest art. "No havia llatat mai i l'experiència és molt bona, a més el professor ho fa molt bé i ens repeteix molt els passos a fer", ha apuntat la Mercè Puig, una veïna de Barcelona que aquest dissabte ha participat en una de les propostes participatives per elaborar una sabonera amb vímet.

Modernitat i tradició en les peces artesanals

Un dels altres aspectes que ha canviat en els darrers temps és la conjugació entre tradició i contemporaneïtat. D'aquesta manera, també s'imparteixen tallers on s'utilitza l'art de llatar amb la producció d'objectes més actuals, com bijuteria o escultures. Abans de dedicar-se a aquestes obres però, els participants han d'aprendre a elaborar peces tradicionals del món de la pagesia fets amb pauma, com cabassos, cistells o recobriments de carro.

La mescla entre modernitat i tradició també s'ha plasmat al llarg dels 35 expositors presents a la fira de fibres vegetals, amb peces per a tots els usos i gustos. N'és un exemple la cistellera Mònica Guilera, qui porta 23 anys dedicant-se al món de la cistelleria. Malgrat iniciar-se en aquest món des d'una formació més tradicional, recentment ha actualitzat el seu estil, fet que li ha comportat ampliar el públic que compra les seves obres. "Cada vegada més la gent està disposada a pagar el que val una peça, ho valora i entén que es tracta d'una obra única i personal que s'emporta a casa i serà exclusiva", ha afirmat Guilera.

De fet, aquesta cistellera de Vilanova i la Geltrú ha protagonitzat una de les novetats del programa d'enguany de la Fira de Fibres Vegetals, les seqüències tècniques. Es tracta de demostracions professionals sobre la preparació de la matèria prima o l'elaboració d'una peça, on el públic pot veure de primera mà com és el procés creatiu de cada peça. "És molt gustós i agradable veure una persona treballar en artesania, el cos respon i és una cosa molt orgànica i natural fins i tot pot ser un espectacle visual ", ha assenyalat. En aquesta edició s'han programat fins a set demostracions a càrrec de diferents artesans i artistes vinguts d'arreu de Catalunya i l'estat espanyol, així com d'internacionals.

El vent obliga a canviar d'ubicació la fira

Les ratxes de vent de nit de divendres van obligar a l'organització a modificar el plantejament i ubicació inicial de la fira, que finalment es va traslladar als carrers del centre del municipi.

Per: ACN

Foto: EbreActiu

comparteix-ho