Ascó

Vista de la vila d'Ascó des del riu Ebre

Ascó és un municipi al cor de la Ribera d'Ebre (Terres de l'Ebre) famós per ser un dels motors energètics de Catalunya. La vila es localitza en un emplaçament estratègic a l'Ebre català, s'eleva tot just vora el riu Ebre i enmig d'una gran plana fluvial tancada per dos passos o estrets, el Pas de l'Ase i el Pas del Llop d'Andisc. Unn entorn natural excepcional i únic que convida a gaudir-lo amb la navegació fluvial a través d'embarcacions amb o sense motor, l'activitat física i esportiva (senderisme, cicloturisme), el touring o el caravanning, al disposar d'un punt d'avituallament per a aquests tipus de vehicles.

Una vila amb història

L'emplaçament estratègic d'Ascó va propiciar l'ocupació de diferents pobles prehistòrics com ibers i romans, però no fou fins l'època medieval i moderna quan Ascó pren un major protagonisme, primer amb l'ocupació musulmana i més tard amb l'ocupació templera i dels comptes catalans.

L'Ascó sarraí

Durant l'època musulmana Ascó es va convertir en un gran centre comercial, agrari i militar a l'Ebre català, donada la seva posició estratègica. El poble d'Ascó, governava un extens territori i disposava de castell, mesquita, aljama, banys àrabs, hospital, fossar, mercat, sitges, molí d'oli, espai per a fer curses de cavalls, colomera, pas de barca i un molí de farina fluvial.

El poble era presidit pel castell i el rodejava una muralla constituïda per les façanes que donaven a l'exterior de la població. L'activitat al voltant del poble era molt activa, hi havia llaüts que navegaven per l'Ebre, traginers esperant travessar pel pas de barca, agricultors feinejant al camp o terrissaries a la riba del riu.

La balconada sobre l'Ebre del carrer de la Mola segueix l'antic traçat de les muralles d'Ascó

L'Ascó templer

Amb l'arribada dels Templers el poble d'Ascó es transforma i creix, els nouvinguts cristians fan casa a extramurs mentre a poc a poc es consituteix un zona cristiana annexa a la sarraïna que formarà una nova vila closa. Els templers converteixen el castell sarraí en una fortalesa defensiva i religiosa, es construeix l'església cristiana i al riu l'activitat comercial no cessa i Ascó, juntament amb Tortosa controla el comerç fluvial i terrestre a l'Ebre.

 El Castell d'Ascó presideix la vila

Patrimoni cultural

Ascó conserva un dels nuclis antics més singulars i característics de les Terres de l'Ebre al conservar encara molts elements propis de l'arquitectura andalusina. Durant l'ocupació musulmana fou una important plaça que presidida pel castell controlava un extens territori vers el Montsant, formant una comanda amb senyor que pertanyia al valiat de Siurana. Avui podem admirar un nucli antic de carrers estrets, costeruts i foscos, amb nombrosos perxes i corredors que connecten carrers i s'acompanyen de façanes de tapió o de mamposteria.

Ca Estisora fou una torre de guaita de la moreria, segons es desprèn del nom del carrer Baijunga (porta de petit castell). És una torratxa ofensiva i defensiva, amb espitlleres de pedra picada i un forat rodó a la paret, que s'acompanyava d'un perxe que servia de porta d'entrada a la moreria.

Cal Cavaller, és una casa pairal del llinatge dels Salvador, amb l'escut familiar a la façana, reconstruïda el 1631. Aquí finalitzava l'Ascó emmurallat, la vila closa o zona cristiana. Bertomeu Blai Salvador va rehabilitar aquesta casa, que antigament fou propietat d'un cabdill àrab, per convertir-la en la seva residència senyorial en ser nomenat cavaller pel rei, amb dret a escut. Situada a la plaça del mateix nom, es considera la resta renaixentista més important, actualment en procés de restauració.

Façana de Cal Cavaller

El Pou de Neu d'Ascó, ubicat en els fonaments d'una casa, és l'únic que queda en aquestes contrades. El gel, donat que no neva gaire, el portaven pel riu amb llaüts, d'aquí la proximitat al port fluvial i que es trobi situat a poca altura.

El Pou de Neu

A la Plaça Major, seu de l'antic consell municipal i ajuntament de la vila, amb la data sobre la portalada de l'any d'expulsió morisca (1610) s'hi trobava la mesquita i l'aljama musulmana fins abans de la seva conversió obligada cap a principis del segle XVI. Tot sortint de la Plaça Major ens trobem amb l'antiga casa del Comanador Sapata amb el seu escut a la façana.

El carrer de la Mola és un dels més significatius de la moreria, pren forma de ferradura i a la banda del riu les seves façanes s'integraven amb les muralles sarraïnes, avui les cases deixen lliure el passadís de muralles destruïdes per bombardeigs des de l'altre costat del riu durant la Guerra Civil de 1936-1939. Part de les muralles encara són visibles actualment. El carrer dels Sequerets és el que puja als sequers de fruits, antic cementiri musulmà.

L'Església d'Ascó, ubicada a la zona cristiana o universitat de fora, és un edifici on conviuen tres estils diferents. D'una sola nau d'estil classicitzant, capçada per un absis romànic de transició al gòtic de planta poligonal; al seu exterior dues gàrgoles representen Adam i Eva foragitats del paradís. L'església està coronada per un campanar romànic de cadireta tot de pedra segons l'estil d'esglésies dels Pirineus.

L'església d'Ascó està dedicada a Sant Joan Baptista

Els perxes, nom amb el que s'anomenen els antics porxos que donaven entrada a les muralles d'Ascó. Al carrer de Baix els del Ciego, Baijunga i Cavaller; el de Pere Sans al carrer de l'Hospital i adjunt a la casa del mateix nom, el Perxe de Sant Domingo al carrer Plaça. A la Placeta es troba una altra de les portes de la vila, i també al carrer de la Mola encara es conserven les “Portetes”, estret carreró o passadís penat, d'entrada i sortida clandestina de la vila.

El perxe de Cal Cavaller

Al cim del turó que mira el riu es conserven les restes del castell d'Ascó, pertanyent al singular valiat de Siurana i en la restauració centre d'una comanda templera atorgada el 1181 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona junt amb altres béns. El 1167 el rei Alfons I va empenyorar el Castell i finalment Pere I el 1210 el va cedir amb tots els drets. Dissolt d'Ordre del Temple (1312) va continuar com a comanda hospitalera amb títol de comanador fins al 1780. En les restes actuals queda l'anomenada garita, torre àrab de guaita reconstruïda durant les Guerres Carlines. S'especula sobre la seva construcció original a partir d'un far en època preromana per la vigilància sobre el Pas de l'Ase. El castell va ser declarat per ordre reial pel seu enderroc desprès de la Guerra dels Segadors i posteriorment a les altres guerres va anant-se desmantellant.

El Castell d'Ascó

Activitats fluvials

A Ascó, es pot navegar amb embarcacions sense motor com piragües i caiacs (individuals o dobles) o bé amb embarcacions de motor de petit calat a través de diferents empreses especialitzades. També es pot navegar per l'Ebre a través de la rèplica moderna d'un llaüt (l'embarcació típica de l'Ebre català que té els seus origen en l'època musulmana), anomenat ‘Lo Roget', nom d'un antic bandoler morisc que va evitar la seva expulsió l'any 1609.

Es fan viatges turístics entre Ascó i el Pas de l'Ase durant els períodes que la navegabilitat fluvial es permesa i, juntament amb la Reserva Natural de Sebes, també s'ofereixen visites guiades a sobre del llaüt per veure i explicar la fauna que habita a l'Ebre.

El llaüt Lo Roget

Navegant per l'Ebre amb el laüt Lo Roget 

Es fan sortides guiades per conèixer la fauna del bosc de ribera amb tècnics de la Reserva Natural de Sebes

Activitats a la muntanya

Fins a 8 rutes, degudament senyalitzades, per a practicar el senderisme pel terme municipal, algunes d'elles també són aptes per a fer-se en bicicleta.

Enfilar-se fins a les carenes més altes de la serra del Tormo, el Pic de l'Àguila, gran mirador de la Ribera d'Ebre. Passejar pels camps més fèrtil a les Illes, la plana fluvial d'Ascó. Descobrir els espais de la batalla de l'Ebre, entrant en campaments militars i búnquers. Albirar paisatges de ribera freqüentats per llaüters al pas de l'Ase, un petit congost que dibuixa el riu Ebre entre Ascó i Garcia. Aquestes són algunes de les descobertes que es poden fer a través d'aquestes rutes.

La segona gran ruta cicloturística de les Terres de l'Ebre, després de la Via Verda és el Camí de Sirga o GR-99, un recorregut que ressegueix el curs del riu Ebre des de el seu naixement fins a la desembocadura, prop de 1.150 quilòmetres dividits en 59 trams de 20 km passant per 7 comunitats autònomes. A la Ribera d'Ebre trobem tres etapes de les 42 existents, una de les quals passa pel terme d'Ascó, concretament l'etapa 38 que connecta Flix amb Móra d'Ebre.

Al terme municipal hi ha 8 rutes senyalitzades per fer senderisme

A la Ribera d'Ebre trobem tres etapes de les 42 existents

L'Ascó festiu

El dia 17 de gener, Sant Antoni, és tradicional el ball de les coques o jota típica d'Ascó, que es balla al voltant d'una foguera. La Festa de Sant Antoni d'Ascó, declarada festa d'Interès Nacional i festa d'interès comarcal, té lloc el cap de setmana més proper al 17 de gener i dura 4 dies, i es caracteritza per preservar encara avui, amb tota la seva singularitat, una de les tradicions que ahir més identificaven la festivitat de Sant Antoni: les corrides de cavalls, rucs i matxos. Al municipi, la festa de Sant Antoni Abat se celebra des de temps immemorials i combina la vessant religiosa, la devoció pel sant, amb els aspectes més lúdics, propis d'una festa major.

Una setmana abans de celebrar Santa Àgueda s'elegeix l'alcaldessa i les regidores, que seran les protagonistes de la festa del proper cap de setmana. El dia 5 de febrer es celebra una missa en honor a Santa Àgueda, la patrona de les dones, i tot seguit, acompanyades de l'Agrupació Musical, s'acompanyen fins al Casal Municipal per celebrar el sopar per a totes les dones del poble.

Per tal de celebrar el diumenge de Pasqua, es fa una missa i, tot seguit, es fa la representació religiosa de l'Angelet a la Plaça de l'Església.

El dissabte de Sant Miquel a la tarda, es fa la processó que porta la imatge de Sant Miquel cap a l'ermita. Un cop arriben a l'ermita es fa la missa en honor a Sant Miquel. Per sopar es fa una sardinada popular.

El primer diumenge del mes de juny se celebra una Missa de campanya a l'ermita de Santa Paulina, ubicada en plena zona forestal al Mas de Prades, i s'hi cuina una gran paella popular per a unes 1.200 persones, que congrega a molts vilatans i visitants de la comarca.

El 20 d'agost té lloc la Festa Major que atrau a gran nombre de persones d'arreu de Catalunya per la gran qualitat de les orquestres que actuen durant aquests cinc dies apassionats.

La Festa de Sant Antoni d'Ascó, declarada festa d'Interès Nacional i festa d'interès comarcal

Riu, muntanya, tradició, fires i festes. 
Ascó us espera amb les portes obertes perquè sentiu la tradició i l'Ebre de prop!