Camarles, lo balcó del Delta de l'Ebre

Camarles reflexat sobre els arrossars inundats

Camarles va ser un port de mar abans de la formació de la plataforma deltaica. Bona part dels fets més rellevants de la seva història estan relacionats amb les torres i fortificacions que s'hi van construir per protegir l'aleshores territori de Tortosa dels atacs dels pirates que arribaven a les costes del delta de l'Ebre.

De les fortificacions de Camarles encara es pot admirar la torre, de planta circular i construïda amb pedra massissa, que ja es cita en documents de l'any 1150 quan Ramon Berenguer IV cedeix la fortificació a Guillem de Sunyer.

L'altra fortificació que encara es manté és la torre de la Granadella, de planta quadrada i de la qual s'han trobat referències històriques del 1228. Compta amb una capella dedicada a sant Marc.

La torre de Camarles és un bon punt de partida per a iniciar una visita als espais naturals del delta de l'Ebre, caracteritzats per estar plens de camps d'arròs que s'estenen més enllà d'on pot abastar la vista. Junt a la torre de Camarles hi ha l'Oficina de Turisme, on el visitant pot aconseguir informació sobre un municipi considerat balcó del delta de l'Ebre.

Torre de la Granadella de Camarles

Els paisatges dels arrossars sorprenen pels contrastos de colors, secs i inhòspits a l'hivern, vius i inundats per primavera, de tons verdosos a l'estiu i d'un intens groc quan són madurs i llestos per ser collits a la tardor. Aquest espectacle de colors té els seus orígens amb la construcció del canal de l'esquerra de l'Ebre (1912), quan es va produir la gran transformació deltaica, amb el foment del cultiu d'arròs, una de les principals activitats econòmiques de Camarles, juntament amb la indústria.

La Torra: Centre d'Interpretació de l'Arròs

Aquest singular espai expositiu ofereix, a partir de suports textuals, iconogràfics i un recull de fotografies i vídeos, una comprensió i una experiència emocional que gira sobre l'entorn de l'arròs, tot relacionant els diferents aspectes que el composen: En primer lloc els de caràcter paisatgístic amb la fesomia canviant del Delta al llarg de tot l'any segons l'estació en què ens trobem. Després veurem la part històrica que reprèn els inicis del cultiu de l'arròs al Delta l'any 1860, la generalització del seu conreu a principis del segle XX i la mecanització posterior de les feines als camps. Per últim es fa pales el paper de motor econòmic que el cultiu de l'arròs ha tingut per aquestes contrades.

L'exposició fa especial incidència en el tram final del procés de producció de l'arròs un cop recol·lectat als camps: Dins del moli es neteja i es condiciona pel seu envasament i la seva comercialització. El moli és el veritable protagonista, mantenint l'essència del seu origen i prioritzant el magnífic edifici i les instal·lacions i subordinant-hi els elements museístics addicionals. S'hi poden veure antigues màquines encara de fusta i conèixer tots els productes i subproductes que s'obtenen a partir de l'arròs amb closca. Es recorden feines ja desaparegudes com les dels matxeros o els camàlics.

En recórrer els diferents espais temàtics, ens endinsem en la manera de viure de la gent que ha fet del Delta el que és avui. La visita al Centre pot tenir dues besants, tant divulgativa i tècnica pel visitant llunyà com emocional per la gent del territori.