La collita d'oli mil·lenari al territori Sénia cau enguany a només 66 litres per la sequera i el canvi climàtic

Només 66 litres. Aquesta és la testimonial producció d'oli obtinguda d'oliveres mil·lenàries del territori Sénia aquesta campanya. La sequera prèvia a l'inici d'aquesta collita, en el marc d'una campanya general nefasta per al sector oleícola al territori i a Catalunya, així com els efectes del canvi climàtic han deixat les xifres en mínims històrics. Així s'ha constatat aquest divendres durant el dotzè Congrés Oliveres Mil·lenàries del Territori Sénia, que per primer cop s'ha celebrat al museu de l'aire lliure de la finca de l'Arion, a Ulldecona. El director territorial del Departament de Territori, Miquel Alonso, ha anunciat que treballen per enllestir durant l'any vinent el reglament de la llei que ha de protegir aquest patrimoni.

Dels setze productors acreditats al territori Sénia, que abasta la zona de les Terres de l'Ebre, el nord del País Valencià i el sud de la Franja, únicament Lluís Porta va decidir arriscar-se davant la perspectiva d'un més que possible fracàs. Propietari d'una de les finques amb major concentració d'arbres monumentals, a Ulldecona, així com d'un molí d'oli a la Galera, ha recol·lectat només una mica menys de 500 quilos d'olives de divuit arbres. D'aquí n'ha extret 66 litres d'oli: molt lluny dels 10.000 que, com l'any 2019, s'han arribat a produir a tot el territori Sénia.

"Quan al setembre veiem la previsió de collita per enguany, érem conscients que hi havia molt poca collita. Però pensàvem que era viable tractar de fer-ho per donar testimoni de la importància de continuar les oliveres mil·lenàries i fent l'oli de les oliveres mil·lenàries. Va ser una aposta: ens ho vam jugar a tot o res. Només teníem olives per fer una sola molta i, per sort, ha sortit bé i hem pogut fer un verge extra de la màxima qualitat, que hem certificat com a oli d'aquesta collita de 2024 i estem molt contents", ha manifestat Porta.

Les condicions climàtiques, d'uns anys ençà, estan castigant severament la producció d'unes oliveres fargues que, en alguns casos, porten més de 1.700 anys plantades al mateix enclavament.

L'oleïcultor assegura que, ara com ara, mantenir aquesta producció és inviable. "La sostenibilitat econòmica, ja no de les olivers mil·lenàries, si no també de la varietat farga, és pràcticament impossible. Són unes varietats que, amb el canvi climàtic, ens adonem que queden desplaçades. És molt difícil arribar a fer una collita en quantitat i qualitat per la sequera i altres impactes", ha assegurat.

Congrés entre oliveres

La dada de la producció d'oli d'aquesta campanya s'ha fet pública aquest divendres en el marc del dotzè congrés Oliveres Mil·lenàries del Territori Sénia que, precisament, i per primer cop, s'ha celebrat justament al museu a l'aire lliure de la finca de l'Arion, una de les concentracions d'arbres monumentals més importants i antigues del territori. Organitzat per la Mancomunitat de la Taula del Sénia i l'Associació Territori Sénia, ha reunit productors, propietaris, elaboradors, restauradors, agents turístics i alcaldes.

Els propietaris i productors, que des de fa anys alerten sobre la necessitat de recursos que els ajudin a preservar i mantenir viu aquest patrimoni natural i cultural, reclamen a l'administració, concretament a la Generalitat, que sigui "coherent" amb la llei aprovada i converteixi el suport verbal en suport tangible.

"Quan a l'any 2020 van aprovar una llei pràcticament per unanimitat cal que la tirin endavant, que aprovin el reglament i hi hagi mesures perquè els propietaris i agricultors que treballem les oliveres mil·lenàries que no sigui un esforç estèril, perquè a la llarga s'acabarà", insisteix Porta. Segons l'inventari impulsat per la Mancomunitat i l'Associació, de la xifra inicial de 4.080 oliveres mil·lenàries inventariades al territori Sénia ha superat ja les 7.000.

Reglament i diners

El director del Departament de Territori a les Terres de l'Ebre, Miquel Alonso, ha anunciat durant els parlaments inicials del congrés la voluntat del Govern d'aprovar finalment el reglament al llarg d'aquest pròxim 2025. També incloure una partida pressupostària als comptes de l'any vinent.

"Ens trobem en la situació que fa uns anys que s'hauria d'haver tirat endavant el reglament que regula les subvencions per als propietaris de les oliveres monumentals. El compromís és que durant 2025, continuant els treballs encarregats a la Mancomunitat i l'Associació per elaborar el cens d'oliveres. Un cop el tinguem, farem públic l'inventari i elaborarem el reglament", ha declarat Alonso. Una llei, que ha afegit, ha de venir "sustentada per la corresponent partida econòmica" en els pressupostos de l'any vinent.

El president de l'Associació Territori Sénia, Jaume Antich, ha celebrat les paraules d'Alonso, que ha substituït en l'acte el secretari general de Territori, Jordi Terrades. "La llei va ser molt bona, però es va aprovar el 2020 i han passat fa quatre anys. Ara, almenys, si al 2025 si com ha dit -Alonso-, especialment l'article 24, serà molt important perquè la gent veurà que no els vam enganyar: que s'ha fet una llei de protecció però que també és de protecció i posada en valor i hi haurà ajudes per a totes les oliveres que estiguin en producció", ha subratllat.

L'Associació i la Mancomunitat treballen també per potenciar el conjunt d'arbres, declarat Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) per la FAO, des del punt de vista de l'oleoturisme i la col·laboració amb el món gastronòmic del territori. Prova d'això, ha explicat Antich, en aquest Congrés han estat representats una desena de reconeguts restaurants.

En el congrés d'aquest divendres, a banda d'informar sobre l'estat actual d'aquest patrimoni, s'ha organitzat un tast d'oli verge extra de tres varietats diferents -farga mil·lenària, picual i morruda-. L'acte s'ha tancat amb l'entrega de reconeixements i ha comptat amb la presència dels ambaixadors de les oliveres mil·lenàries: l'exseleccionador de futbol espanyol Vicente del Bosque i l'advocat i activista tarragoní Paco Zapater.

Per: ACN

Foto: Jordi Marsal ACN

comparteix-ho