La crisi econòmica a causa de la pandèmia pot ser més greu a les zones rurals que depenen sobretot del turisme

Guanya la preferència per un turisme de proximitat en un entorn rural i en zones amb una menor densitat demogràfica

L'allotjament, la restauració i l'oci, que conformen l'esquelet de les activitats a les destinacions turístiques, seran possiblement les últimes a reprendre l'activitat en les mateixes condicions que abans de la crisi sanitària per la pandèmia del coronavirus. Això fa preveure que els territoris de Catalunya en què el sector turístic i de l'oci tenen un major pes dins el Producte Interior Brut (PIB) veuran possiblement més afectada la seva economia.

Un estudi elaborat pel director de la Càtedra Local i Regional de la URV, Juan Antonio Duro, analitza el pes d'aquestes activitats en relació al PIB i al nombre de cotitzants a la Seguretat Social per territoris i per comarques catalanes. L'objectiu és tenir un mapa més clar de la situació i conèixer la rellevància dels factors territorials en la incidència econòmica.

La zona de l'Alt Pirineu i l'Aran, on les activitats turístiques tenen un 24,92% del pes dins el PIB i un percentatge semblant en cotitzants, és el territori més afectat, molt per sobre de la mitjana catalana, que és del 10,93% del PIB. Darrera l'Alt Pirineu i Aran hi ha les Comarques Gironines, amb un 13,62%, seguides del Camp de Tarragona amb un 12,10%.

Per contra, Ponent (6,94%) i les Comarques Centrals (7,76%) són les menys dependents del turisme, seguides de les Terres de l'Ebre, territori que també es troba a la part baixa d'aquesta escala perquè les activitats turístiques suposen el 8,15% del PIB.

Si s'analitza per comarques, s'observen oscil·lacions en un mateix territori. Així, a l'Alt Pirineu i Aran, l'Alta Ribagorça té una major dependència (42%) que la Cerdanya (22,97%). A la Vall d'Aran és del 40,6% i al Pallars Sobirà del 33,2%.

La preferència per un turisme de proximitat en una zona de menys densitat demogràfica pot reduir l'impacte

També existeix la possibilitat que en aquestes zones l'activitat es recuperi més ràpid que en d'altres tant per la tipologia del producte turístic com pels canvis en la demanda que puguin derivar-se de l'epidèmia, com ara la preferència per un turisme de proximitat en un entorn rural i en zones amb una menor densitat demogràfica.

D'altra banda, també cal precisar que les comarques millor situades, pel pes menor que hi tenen les activitats vinculades al turisme i l'oci, són també majoritàriament rurals; per exemple, la Segarra, el Pla d'Urgell o l'Urgell. “Per tant, en l'àmbit sectorial que analitzem, la ruralitat és un factor positiu”, afirma Duro.

Les característiques de les Terres de l'Ebre poden beneficiar la recuperació

En el cas de les Terres de l'Ebre, s'observa una lleugera diferència si l'anàlisi es fa en funció del número de cotitzants a la Seguretat Social enlloc de fer-lo en funció del pes del PIB. Així, la seva situació empitjora i passa a superar gairebé un punt la mitjana catalana, que és del 10,34%. També hi ha diferències substancials per comarques: el Montsià és la que té més cotitzants en les activitats vinculades al turisme i l'oci amb un 12,17%, i la Ribera d'Ebre, la que menys, amb un 9,23%.

“Val a dir que a les Terres de l'Ebre hi ha altres sectors com l'agrari o agroalimentari que poden compensar aquesta situació”, afegeix el director de la Càtedra. A més a més, assenyala també que les característiques del turisme en aquest territori, poc massificat i amb nombrosos espais d'interès natural, pot beneficiar la seua recuperació una vegada se superi el confinament.

El delta de l'Ebre acull un tipus de turisme vinculat a la natura i poc massificat

Per: Redacció

Fotos: EbreActiu

comparteix-ho