Custòdia del territori per protegir l'aurora dels guarets, una papallona en perill d'extinció

Aurora dels guarets. Autora: Jana Marco

L'aurora dels guarets (Zegris eupheme) és un lepidòpter que habita ambients estèpics, on l'agricultura extensiva permet practicar el guaret (d'aquí el seu nom comú) afavorint la presència abundant de poblacions de plantes crucíferes, imprescindibles per al desenvolupament del cicle vital d'aquesta papallona. A la primavera, les femelles hi ponen els ous i, quan neixen, les erugues se n'alimenten.

A Catalunya, l'aurora dels guarets va veure davallar considerablement la seva població per culpa del declivi de la pràctica del guaret, en contrapartida de l'augment de l'agricultura intensiva i l'aplicació generalitzada de pesticides. Avui en dia, és una espècie amenaçada de perill d'extinció inclosa al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada (2022) del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

L'any 2021, després de 14 anys sense dades d'aquesta espècie a Catalunya, es va localitzar de nou en una finca situada al municipi de Flix. Els registres històrics indicaven poblacions d'aquesta papallona en diverses localitats de la Depressió Central, però amb les dades de les últimes prospeccions sembla que la seva àrea de distribució actual es troba reduïda a aquesta petita zona del municipi ebrenc.

La troballa a Flix va ser obra de l'entitat Paisatges Vius, una associació sense ànim de lucre que es dedica a la conservació de la natura de manera compatible amb les activitats socioeconòmiques del territori. Els seus experts van localitzar aquesta papallona en una zona afectada per l'incendi forestal de la Ribera d'Ebre del 2019, en una ubicació on mai se n'havia trobat cap. Les prospeccions van poder constatar, no només l'estat crític de l'espècie, que sembla haver desaparegut completament del seu rang històric de distribució, sinó també una baixa abundància de la resta de papallones en ambients molt afectats per l'aplicació de pesticides.

Gràcies al projecte Oasis de pol·linitzadors, dut a terme pel Grup de Natura Freixe aquest 2023, l'entitat ha pogut posar en marxa diverses iniciatives per recuperar i millorar hàbitats d'interès per a la conservació del pol·linitzadors silvestres, com són les papallones. El projecte, a més, ha permès establir sinèrgies amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers, que coordina el programa de seguiment de lepidòpters a Catalunya, i l'associació Paisatges Vius, creadors de la iniciativa Microreserves de papallones.

Signatura de l'acord de col·laboració entre Paisatges Vius i el Grup de Natura Freixe

Aquest mes de novembre, s'ha formalitzat un acord de col·laboració entre Paisatges Vius i el Grup de Natura Freixe que permetrà donar continuïtat a aquestes tasques de conservació realitzades en el marc del projecte, concretament en una finca en custòdia que gestiona el Grup situada a la zona on hi ha localitzada la papallona amenaçada. Es tracta d'un camp de conreu de poc més d'una hectàrea on es conserva un model agrícola tradicional. Ara, a través d'una gestió activa, s'hi procurarà crear un hàbitat òptim per a l'aurora dels guarets, a la vegada que s'hi estableix un punt de seguiment.

Les microreserves de papallones són espais naturals de mida reduïda que es gestionen tenint en compte la presència d'una o més papallones amenaçades a través d'un contracte de custòdia del territori. La forta localització de les poblacions de papallones i la necessitat de mantenir una estructura determinada de l'hàbitat, converteixen el model de les microreserves en una figura idònia per a la seva conservació. En aquestes microreserves les espècies hi desenvolupen el seu cicle vital i, per tant, es du a terme una gestió que té en compte els seus requeriments.

Les microreserves no són una figura de protecció legalment reconeguda, sinó que són espais establerts de manera voluntària en el marc de la conservació privada. Actualment, Paisatges Vius compta amb una xarxa de 8 microreserves que es coordinen amb altres entitats de conservació (com és el cas de la de Flix), ajuntaments, propietaris, ramaders, centres de recerca i espais naturals protegits.

Font i fotots: Grup de Natura Freixe

comparteix-ho