Lluisma Mas: «vaig començar a les curses per muntanya fa dos anys per evitar les lesions al córrer per l'asfalt»

Les curses per muntanya com últim recurs davant les lesions

Lluisma havia estat uns quants anys alternant temporades asfalt i sobretot bici carretera però ens diu que “no me'n sortia amb les lesions; després d'una lesió més greu vaig decidir provar de córrer per muntanya o deixar-ho tot per a sempre”. La prova no li va anar gens malament perquè en només dos anys des d'aquella decisió ha recollit molts bons resultats pràcticament arreu on ha competit, i les lesions han desaparegut.

No tot són curses per muntanya

Ens diu que anys enrere jugava a bàsquet però “l'he abandonat del tot i la bicicleta de carretera només l'agafo ocasionalment un parell de cops al més”. També es deixa veure, amb bons resultats, en algunes curses d'asfalt, però ens reconeix que en el running “tot és molt quadriculat i és avorrit a matar. Acaba dient-nos que “indiscutiblement em quedo amb la muntanya..

Lluisma Mas, a la Pujada al Montsià d'Alcanar del 2017

Cap planificació, tot sobre la marxa

Pel que va a la seva preparació Mas ens diu que “no tinc entrenador ni segueixo cap pla d'entrenament”. Ho viu tan natural que ens assegura que “tal qual m'aixeco faig una cosa o una altra, segons la motivació del dia”. En l'alimentació tampoc segueix cap dieta “simplement m'ho miro una mica però menjo el que m'agrada; com que la carn no m'agrada no en menjo, no és per cap altre motiu”; amb l'únic que té una mica de cura és amb els dolços.

Les valoracions de la temporada de Curses a les Terres de l'Ebre: «bé, però ...» Li preguntem a Lluisma pel millor moment de la Temporada però li resulta difícil quedar-se només amb un perquè “em quedo amb cadascuna de les curses del 2017”. Cal a dir que Lluisma sap el que diu perquè va ser un dels 6 corredors i corredores que va fer totes les proves del Circuit al 2017. Tot i això se sincera i ens reconeix que, si ha de triar, es queda amb aquelles que ha guanyat perquè “marxo satisfet” i, en canvi, les que no ha guanyat ens diu que “me'n vaig emprenyat però pensant en millorar el resultats per a la propera”. Quan concreta el pitjor moment de la temporada ens diu que va ser ja acabat el calendari de curses, a l'acte de l'entrega de premis. Reconeix la feina organitzativa de la vetllada que es va fer a Móra d'Ebre, però li va doldre que “els guanyadors absoluts encara estem esperant algun premi destacat, a banda del trofeu i l'armilla” [en anys anteriors el premi als guanyadors absoluts era una inscripció a la cursa Zegama-Aizkorri una de les més importants de l'Estat Espanyol, una marató per muntanya que es corre a Euskadi, en la que hi ha “llista d'espera” per a participar]. A més creu que “hauria estat molt encertat que a l'EvaCris Llobat i a mi, se'ns hagués fet pujar junts a l'entrega del premi com a guanyadors absoluts i més tenint en compte que som del mateix club i a més a més som parella”.

Fent balanç del 2017

A Lluisma, tot i viure a Cambrils i treballar al seu poble natal, Riudoms, al 2017 se l'ha vist molt per les Terres de l'Ebre perquè a més de fer totes les curses del Circuit de Curses per Muntanya també ha fet alguna cursa d'asfalt del Running Series. Per si això no fos prou també ha disputat la Copa Catalana de Curses Verticals de la FEEC amb una molt bona tercera posició final i va ser el guanyador Lliga Firehawk de Catalunya.

Lluisma Mas va guanyar el 9è Duextrem d'Amposta del 2017

Planificant el 2018

Per al 2018, tot i que no ho té segur del tot i després de reconèixer-nos que “l'asfalt és avorrit” farà el Running Series, el circuit d'asfalt de les Terres de l'Ebre. De muntanya se centrarà en curses verticals, especialitat que li dona molt bé; té previst fer, si quadren els calendaris, la Copa Catalana de Curses Verticals de la FEEC i la Copa FEDME i, entre mig de tot això, també té previst córrer algunes curses de trail del Circuit del Camp de Tarragona i puntualment alguna cursa del Circuit ebrenc.

comparteix-ho