Estiu càlid i pluviomètricament irregular

L'estiu del 2018 (mesos de juny, juliol i agost) es pot qualificar de càlid a la major part de Catalunya, només amb algunes excepcions al Pirineu i Prepirineu, on la temperatura mitjana ha resultat propera a la mitjana climàtica. Les anomalies han estat més marcades al litoral i prelitoral, on tots tres mesos han estat clarament càlids, però especialment a l'agost, quan s'han produït calorades que han afectat particularment aquests indrets.

En alguns punts del litoral i prelitoral ha estat d'entre els més càlids de les darreres dècades, com en el cas del centenari Observatori de l'Ebre, al Baix Ebre, que disposa de registres des de 1905, on ha estat el segon més càlid, per darrere del 2003 i de l'Observatori Fabra, al Barcelonès, on ha estat el tercer estiu més càlid de tota la sèrie.

La precipitació presenta una distribució ben contrastada, amb àrees plujoses i seques, a diferència dels darrers dos estius, quan gairebé tot el territori va tenir dèficit de precipitació. Les àrees que es poden qualificar de plujoses es concentren sobretot al quadrant nord-est, litoral Central, Prepirineu oriental i punts del Pirineu. En alguns d'aquests sectors ha estat l'estiu més plujós de les darreres dècades. A Ponent, prelitoral Sud, delta de l'Ebre, extrem nord del litoral i prelitoral central, litoral nord, i de forma més puntual punts de la Catalunya Central i Pirineu i Prepirineu, l'estació ha estat seca. A alguns indrets de la Ribera d'Ebre, i de forma més local a la Conca de Barberà, Priorat o Pla d'Urgell l'estiu es pot qualificar de molt sec (quantitats recollides inferiors al 30% de la mitjana climàtica).

comparteix-ho