El festival Rihihiu torna amb propostes de cultura queer i feminista per revolucionar el món rural

El tercer cap de setmana d'octubre, Santa Bàrbara acollirà la quarta edició del festival Rihihiu – Arts vives a les Masades. El projecte de les creadores i activistes Anna Zaera i Zoraida Roselló continuarà ferm en la seua voluntat de reflexionar sobre el patrimoni local, social, cultural i paisatgístic des d'una perspectiva de gènere. El Rihihiu vol desestigmatitzar la mirada esbiaixada cap al món rural, que erròniament s'associa a un món vast, rústec i poc civilitzat; i es vol apropar a la tradició d'una manera respectuosa i actualitzada, per imaginar aquells possibles que la història no ha deixat escrits, com les representacions de gènere o l'empoderament de la dona en el món agrícola.

El festival s'iniciarà divendres 18 d'octubre amb una peça de dansa d'Alberto Velasco (20.00 h al Molí de Vallés). Amb l'espectacle Mover Montañas, Velasco dispara directament contra l'ordre estètic de l'heteropatriarcat; invocarà el folklore, des d'un cos gens normatiu, i celebrarà la identitat queer des d'una consciència contemporània. Una peça que mourà muntanyes, oliveres i molins. En acabar, la cantant Nakany Kanté, nascuda a Guinea Conakry oferirà un concert acompanyada d'una coral de Rihihius (21.00 h al Molí de Vallés). Kanté tocada per la cultura musical mandinga de la fronterera Mali, invocarà el poder de la feminitat, perquè en gairebé totes les cultures del món, la dona ha hagut de sobreposar-se a les llegendes opressores del patriarcat que pren diferents formes en funció del context. Un concert, que anirà acompanyat de la coral de crits al voltant d'una artista inquieta que combina les seves arrels sonores amb el pop, el soukous o l'afro-reggae. Aquest concert inaugural del Rihihiu esdevindrà un símbol de la diversitat i la joia festiva.

Dissabte, la jornada començarà amb la presentació de cartells i Mostra col·lectiva de rihihius (11 h, Finca de l'Advocat) i el diàleg ‘El botó de fantasia, dones i treball'. Isabel Segura, Nati Giné, Inma Arasa i Gloria Cid participaran en la taula rodona i reflexionaran sobre les experiències viscudes com a treballadores de l'empresa de botons Toar, tota una institució a Santa Bàrbara. Perquè quan l'any 1964, la Toar va obrir les seues primeres instal·lacions, les dones del poble van començar a incorporar-se al món del treball. Si abans només s'havien format com a modistes al taller de Josefina Arasa, en aquell moment van entrar al món de la fàbrica. Parlaran sobre els espais reproductius i productius al camp i a la fàbrica; l'autonomia econòmica de la dona i la consciència de classe treballadora i els drets laborals, amb la historiadora feminista Isabel Segura i moderades per la periodista Tere Giné.

A la tarda, Al Risc, al risc (activació artística comunitària). Creació i interpretació: Marga Queralt Pla, Inma Arasa Cabanes, Lluïsa Arasa Cabanes, Maria Cinta Solà, Miguel Ferré Castell, Remei Rodríguez Clua, Maria José Castells Múria, Maria José Espuny Tomàs, Maria Teresa Arasa Pitarch, Montserrat Guntin Gurguí, Màrius Pont Fandos, José Luis Ferré Cid. Dansa social i coreografia: Montserrat Iranzo i Domingo. Espai sonor, composició musical i violoncel: Pau de Nut. Acompanyament a la producció, direcció plàstica i registre audiovisual: Nicolás Spinosa. Disseny d'il•luminació, coordinació tècnica i vestuari: Guillem Blanch. Dramatúrgia i direcció: Marta Galán Sala.

Una creació sobre la relació plaent amb el cos: Després de l'èxit assolit l'any passat per la creació escènica de memòria viva protagonitzada per veïns i veïnes no professionals de Santa Bàrbara, enguany el Rihihiu proposa una acció que sobre la relació plaent i sensual amb el cos, titulada Al Risc, al risc! (19.30 h al camp de garrofers del costat de la Plaça de Bous). El plaer de tornar al cos com a origen de la vida i recuperar el gaudi, la joia i la poesia que emana dels cossos en acció. Tornar al cos no sols com a individus, sinó com a col•lectiu, en la cerca d'una trobada personal i alhora compartida. Per explicar aquest goig de viure, el grup de planers in planeres estaran dirigits per Marta Galán Sala, Montserrat Iranzo Domingo i Pau de Nut i utilitzaran diferents accions performatives i coreogràfiques; i alguns textos de creació pròpia i una selecció d'escriptures femenines de Mari Chordà, Maria Mercè Marçal, Walt Whitman, Clementina Arderiu o Katherine Mansfield.

Just després, la pubilla Jèssica Pulla conduirà una deriva drag pels carrers del poble fins l'antiga estació de tren on s'embarcarà en un ferrocarril metafòric cap a una altra dimensió. Aquest personatge que ve del segle XXII i que s'ha perdut, no sap què és el Rihihiu, però voldrà parlar sobre l'ascens i el declivi de la pubilla catalana. En acabar, les poetes Mireia Ibáñez i Míriam Cano presentaran Poesia, tren i mala herba (21.30 h Antiga Estació de Tren). La via ha desaparegut, però hi queda l'edifici en ruïnes i el que era l'antic espai domèstic de la família del cap d'estació. En aquest entorn abans habitat ara hi ha crescut una mala herba negra, una heura que ha guanyat l'espai a les persones, s'ha fet salvatge i, rebel, hi ha imposat un altre cop la vida. Les poetes revisiten aquest espai per donar-li també una nova vida a través de la paraula poètica, invocant els misteris de paratges inhòspits, visions atàviques i vivències de resiliència i reivindicació.

La nit acabarà amb el concert Contes de Maär de Cinta (22.30 h Antiga Estació de Tren), una artista inclassificable de la Garrotxa que sorprendrà amb les seves cançons de bressol a les criatures marines i elegies a un món que s'esvaeix. En aquest treball barreja les experiències quotidianes amb aquelles històries fantàstiques dels contes que li explicaven quan era petita. Una artista de cap a peus que es dissenya la seva pròpia roba i els visuals i a part és multiinstrumentista i cantant. L'espectacle anirà acompanyat d'unes bases musicals que aporten una atmosfera onírica a l'espectacle.

Les càrregues de les dones

Diumenge les11.30 h, la Plaça Cid i Cid acollirà la performance Les dones i els sacs, dirigida i creada per Arantza Labuena. Es tracta d'una mostra performativa resultat del procés comunitari amb un grup de dones del territori ebrenc que durant sis mesos han treballat per a descobrir les càrregues que porten com a dones. Es tracta d'un projecte d'escriptura creativa i moviment corporal dirigit a dones i altres identitats no normatives. El programa del Rihihu 2024 acabarà a les 13 h amb un vermut i un concert d'Arnau Obiols a Escola de Música Germans Arasa ‘els Flarets'. Arnau Obiols ha tocat en projectes de diferents àmbits musicals, sobretot dins del jazz contemporani i la improvisació, i des de fa uns anys s'ha especialitzat en la revisió des d'un punt de vista contemporani de la tradició musical del territori catalanoparlant i, sobretot, pirinenc. Dos mons, el de la música d'arrel i el de l'experimentació musical, que s'uneixen en una mateixa música. Enguany presenta el seu nou treball discogràfic, Montcau, un pas més en una obra en constant recerca i evolució.

La cultura com a eina de transformació

Rihihiu aporta una revisió de la cultura popular des d'una perspectiva feminista i queer que promogui el pensament des de l'actitud festiva i carnavalesca. No només vol afavorir l'exhibició d'art contemporani sinó també promoure la creació comunitària sobre el territori a través de residències artístiques i la implicació de col·lectius locals. Rihihiu forma part d'un moviment cultural que els darrers deu anys ha aconseguit creat una xarxa de projectes contemporanis de diverses disciplines a les Terres de l'Ebre, que ha generat sinergies entre els professionals i ha permès la creació d'una indústria cultural potent fora de les grans capitals.

Per: Redacció

Foto: Cedida

comparteix-ho