La inacció governamental davant els problemes del delta de l’Ebre marca l’inici de la Comissió d’Estudi del Parlament

El reconeixement de la situació d’emergència que viu el delta de l’Ebre no troba correspondència en les polítiques de les administracions públiques competents a l’hora de fer front de forma urgent a aquests problemes. La Comissió d’Estudi sobre la Protecció del delta de l’Ebre ha arrencat aquest dimarts al Parlament amb dures crítiques de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) a la inacció mostrada fins aquests moments principalment pel govern espanyol, però també per part de la Generalitat. El moviment social vol que es posi fil a l’agulla de forma immediata al pla estatal de protecció anunciat i que el Govern defineixi les necessitats ambientals de l’espai i reclami que es respectin.

"Els governs de la Generalitat i de l’Estat no acaben d’assumir el lideratge que els toca ni assumeixen mesures concretes i reals per fer allò que cal fer. Estem desenganyats com a societat. Ens utilitzen com a excusa: que no hi ha consens al territori. És totalment fals: tenim consens en les coses més importants. Cal trobar solucions per al delta de l’Ebre perquè volem seguir vivint aquí", ha subratllat la portaveu de la PDE, Susanna Abella, en la seva intervenció.

Després que el pas del temporal Gloria fa justament dos anys deixés en evidència, aquest cop de forma particularment visible, les vulnerabilitats de l’espai natural, les mesures promeses encara no han arribat. El pla de protecció anunciat i presentat pel Ministeri per a la Transició Ecològica el 2020 encara no s’ha posat a caminar de forma efectiva. És més, ha retret Abella, encara es desconeixen les dades dels projectes concrets, els pressupostos o el seu calendari.

De moment, sobre la taula, el moviment de sorres al mateix Delta per poder reforçar els espais més fràgils davant la possible arribada d’un temporal. Una solució que està pendent de la finalització de tràmits administratius i que, segons recorda la PDE, no es pot plantejar aïlladament sense la voluntat real de recuperar el trànsit de sediments des de la part alta i mitja de la conca del riu. "Les sorres tenen un efecte més immediat i els sediments són imprescindibles per no desaparèixer", avisa.

Aquesta reivindicació, lamenten, topa amb la manca efectiva de voluntat política. El moviment social retreu al govern espanyol gestionar la conca afavorint la construcció de més embassaments canals i regadius mentre encarrega "quatre estudis per fer-nos callar" sobre la mobilització dels sediments al pantà de Riba-roja. En el cas del Govern, critica també que anunciï 5 milions per actuacions al litoral deltaica mentre n’aporta 50 per materialitzar regadius a l’interior, com el del canal Xerta-Sénia.

En aquest sentit, la PDE confia que la comissió permeti reclamar al govern espanyol que no demori més el pla i ho faci tenint en compte en tot moment la planificació hidrològica de la conca i les polítiques de gestió de la costa. Recorden que l’Estat, a qui acusen d’"ocasionar" el problema prioritzant interessos hidroelèctrics i de regadius, té les competències, els recursos així com un "deute històric" amb el Delta. Abella ha reclamat, d’altra banda, al Govern que entomi definitivament la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000, determinant les necessitats d’aigua, sediments i indicadors de qualitat per garantir la seva protecció legal.

La conca "acaba" a Flix

Des del parc natural del delta de l’Ebre, el seu director, Francesc Vidal, ha certificat el paper clau dels sediments en la supervivència de l’espai i ha descrit gràficament la situació actual de descens constant de les aportacions agreujat pel canvi climàtic: "la conca de l’Ebre acaba, des del punt de vista dels sediments, a l’embassament de Flix". Vidal ha recordat que els deltes són sistemes dinàmics i que, a banda de la quantitat de sediments, és important com es distribueixen quan arriben al mar. El gran problema, ha alertat, més enllà de l’erosió del front litoral és el possible trencament i entrada d’aigua marina inundant la plana deltaica, fet que tindria conseqüències desastroses.

Vidal s’ha mostrat escèptic sobre la possibilitat d’aplicar solucions d’enginyeria "dures" per resoldre els problemes ambientals plantejats. Ha apostat per "solucions basades en la natura", amb el reforç de sistemes naturals per protegir l’espai. Segons ha recordat, existeix un ampli consens social al voltant de l’aspiració a la "foto fixa" actual, sense canvis, del Delta i propostes com la de fer enrere la línia de la costa no són ben rebudes. No ha descartat la possibilitat que es plantegin mesures amb afectacions ambientals, si es donés el cas, quan les afectacions sobre béns i persones ho justifiqui i valorant totes les implicacions.

En la sessió inaugural de la Comissió també ha comparegut Joan Sucarrats, director general d’Infosa, l’empresa que explota les salines de la punta de la Banya. Ha coincidit amb Abella en les crítiques a la inacció administrativa davant la regressió que el Delta experimenta des de "fa molts anys". Per contra, si bé assumeix la importància dels sediments, creu que les mesures no es poden basar principalment en la seva gestió i aposta per "moviments massius de sorres" de forma imminent. "No podem abandonar el Delta a la natura perquè som nosaltres qui l’hem modificat. Les solucions existeixen", ha reblat.

Per: ACN

Fotos: Cedida ACN

comparteix-ho