L'IRTA elaborarà un protocol per certificar el benestar d'orades i llobarros provinents de l'aqüicultura

Orades (Sparus aurata)

Investigadors de l'IRTA han començat a treballar en un projecte per establir un protocol que permeti certificar el benestar d'orades i llobarros provinent de l'aqüicultura. La idea és establir un mecanisme similar al que ja està establert en altres animals de ramaderies. Finançat per Open Philantropy, el projecte té dos anys de durada i ha de permetre encaixar els protocols d'avaluació en l'esquema de certificació que ja funciona en altres espècies. Actualment, segons l'IRTA, tot i el fet que es crien molts més peixos que altres animals de producció, a la Mediterrània –on l'any 2018 es van produir 518 milions d'orades i llobarros- no existeix cap protocol per mesurar el seu benestar, com a individus. "Una part important de la feina ja està feta a través de projectes previs finançats per la UE, com ara definir les mesures i estructura del protocol, que es basa en la metodologia emprada en el projecte europeu Welfare Quality d'aus i mamífers", ha apuntat la investigadora del programa d'Aqüicultura de l'IRTA, Ana Roque.

Aquest projecte, en el que hi va participar activament el Programa de Benestar Animal de l'IRTA, és també on es fonamenta el certificat de benestar animal Welfair, creat i gestionaat per científics sota la idea que el benestar animal s'ha de mesurar directament en els animals i sota supervisió científica.

"El fet que els protocols ja s'hagin dissenyat seguint la filosofia Welfare Quality, ens permet avançar ràpidament en aquesta fase final d'implementació i aprofitar l'experiència que ja tenim en altres espècies per integrar l'orada i el llobarro dins d'un esquema de certificació madur i reconegut com és el Welfair", ha indicat el responsable tècnic del segell i investigador del Programa de Benestar Animal de l'IRTA, Antoni Dalmau.

Aquesta filosofia es basa en què les auditories se centren en l'observació directa del propi animal, avaluant quatre principis: bona alimentació, bon allotjament, bona salut i comportament apropiat en relació a les necessitats de l'espècie. Dins d'aquests quatre principis, s'identifiquen dotze criteris de benestar animal diferents però complementaris, que integraran cada un d'ells un o diversos indicadors. És necessari una formació inicial dels auditors i una supervisió constant de la seva tasca per evitar desviacions i els protocols són vius per incorporar totes aquelles millores que la ciència del benestar animal vagi validant.

"Actualment, l'esquema certifica vacum de llet i de carn, gallines de posta i pollastres de carn, porcí, oví, conills i gall d'indi. En poques setmanes estrenarem els protocols per guatlles i amb aquest projecte que endeguem ara esperem incorporar aviat l'orada, el llobarro i tant de bo altres espècies aquàtiques", ha remarcat Dalmau.

A la Unió Europea es calcula que, el 2018, es van criar 1.700 milions de peixos, i en la zona mediterrània les mes importants són l'orada i el llobarro, que junts van sumar 518 milions d'individus, sense que existeixi ara per ara cap esquema de benestar animal que els tingui en compte. "Per desenvolupar un sistema d'avaluació del benestar de l'orada i el llobarro, un cop tens els protocols, cal testar-ho en granges reals per veure com funciona. Això serveix per refinar procediments i també per anar establint unes pautes bàsiques de com hauran de formar-se els auditors de demà per poder fer una auditoria amb garanties", ha explicat Dalmau.

Un cop validats i ajustats els protocols entraran a formar part de la família Welfair, la marca que utilitzen més de quinze empreses de certificació diferents sota la supervisió de l'IRTA i un únic segell.

Per: ACN

Foto: Pexels

comparteix-ho