Les meduses, les nostres amigues

Ara que s'acosta la temporada de bany, a la majoria d'amants del mar o gent que pràctica esports nàutics li preocupen dues coses: una és si l'aigua de la mar estarà massa freda per banyar-se i la segona és si hi haurà meduses. M'equivoco? Oi que no? En arribar l'estiu les meduses semblen les grans enemigues dels banyistes, i és bàsicament per la gran desinformació que tenim. Sovint penso que malgrat viure en un país amb molts quilòmetres de costa, no estem educats per estimar el mar i els seus organismes com fem amb la muntanya, sinó per a tenir-li por, o si més no, respecte.

Les meduses són del grup dels cnidaris, com ho són també els coralls i les anemones com on vivia en Nemo o bé les anemones que potser us heu menjat algun dia (els fideus o ortigues de mar). Aquest organismes són bastant simples, però es poden adaptar a viure en mar molt diferents, sempre d'aigües càlides o temperades. Sabíeu que algunes meduses viuen una part de la seva vida fixades al fons del mar i una altra part flotant tal i com tots les coneixem? Curiós, oi?

I la pregunta del milió és, i perquè em piquen? Doncs elles pobres no ens piquen, sinó més aviat és quelcom accidental. Les meduses en general tenen la mobilitat força reduïda i es desplacen bàsicament deixant-se portar per les corrents i l'onatge. Per això no és que la medusa ens vegi i vingui a topar contra nosaltres, sinó que les onades l'hauran dut cap a nosaltres o bé nosaltres haurem mogut l'aigua de tal forma que les haurem atret sense voler.

I com ens piquen? Doncs tenen unes cèl·lules als tentacles, els cnidocists, que es troben als seus tentacles, els quals són els encarregats d'agafar les preses per a menjar (larves de peixos, larves de crustacis, crustacis petits, etc). Hem d'imaginar els cnidocists com una mena de caixa tapada amb una tapa, que en entrar en contacte amb una larva o bé amb el nostre braç s'obre i de dins de la caixa surt disparat un petit arpó que es clava a la pell, i la punta de l'arpó té una mena de verí. Tot plegat, punta i verí, és el que ens fa mal. Així que ja veieu que les meduses no ens tenen mania, sinó que és una trobada accidental amb un final no perfecte.

Una cosa interessant a saber és que les més de 200 meduses que hi ha al món tenen aquestes cèl·lules urticants, però la seva picada no és perillosa per a l'ésser humà, i ni tan sols urticant, en la majoria dels casos. Per això és important conèixer la fauna marina, per a saber identificar qui és qui i veure si hi ha algun risc per a nosaltres. Veieu si és important l'educació ambiental marina?

Medusa ou ferrat (Cotylorizha tuberculata)

A les nostres costes veiem més de 15 espècies diferents de meduses, però les més comunes són l'ou ferrat (Cotylorizha tuberculata) que no és urticant i entre els seus tentacles viuen alguns peixos petits com el sorell, el born blau (Rhizostoma pulmo) que tampoc és urticant, la pelagia (Pelagia noctiluca), una medusa petita de color marró o violeta amb llargs tentacles que poden fer més de 60 cm i que sí és força urticant, la barqueta de Sant Pere (Velella velella), una petita medusa no urticant en forma de barqueta que fa avaraments massius a primavera, o bé la medusa lluna (Aurelia aurita), la típica medusa transparent que trobem a les nostres costes i que és poc urticant. A la costa ebrenca també darrerament hem vist als estius una medusa invasora no urticant, la medusa de pigues blanques (Phylorrhiza punctata), provinent del Pacífic est i que es creu que s'alimenta de larves de musclo.

Pelagia (Pelagia noctiluca)

I si per casualitat ens pica una medusa què fem? Doncs el primer de tot és no tocar-nos la zona de la picada i si veiem una resta de tentacle retirar-lo amb unes pinces, una targeta de crèdit…mai amb les mans. Recordeu que el què ens pica són unes cèl·lules que s'han "d'activar", així que a vegades aquestes estan al nostre braç sense activar i sense voler podríem activar-les si ens freguem el braç o bé si hi posem aigua dolça (per un canvi en la pressió osmòtica). Per tant, el consell és posar-hi aigua de mar ja que l'aigua salada redueix la picor, i si la picada és gran o bé si és a la boca/ull o zona sensible, anar ràpidament al socorrista o al metge. Ah i sobretot, les clàssiques tècniques com pixar sobre la picada o posar vinagre no serveixen!

 Barqueta de Sant Pere (Velella velella)

Ara ja sabeu una mica més d'aquests animals, oi? Si en veieu per les platges és molt important compartir la informació amb els investigadors per a contribuir en el seu estudi. Us recomanem entrar la vostra observació a la web del projecte Observadors del Mar, que és molt fàcil i ràpid: http://www.observadorsdelmar.cat/projecte-3.php

Plàncton, Divulgació i Serveis Marins SCP
L'Ametlla de Mar (Terres de l'Ebre)
Tel. 676 207 887 i 625 971 371
Web: www.plancton.cat
E-mail: info@plancton.cat
Facebook: https://www.facebook.com/PlanctonDivulgacioIServeisMarins?fref=ts
Twitter: @PlanctonDivulga

comparteix-ho