Una nova eina per verificar l'origen geogràfic de l'oli d'oliva verge

L'oli d'oliva és un dels nostres productes agroalimentaris de més prestigi i és la base de la dieta mediterrània. Com a producte de gran interès econòmic i empresarial, es produeixen adulteracions i fraus comercials sobre el seu origen i les seves varietats, però a falta d'eines analítiques, fins ara era molt complicat detectar-los. Ara, investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) amb la col·laboració d'investigadors de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), han desenvolupat una eina que permet comprovar si un oli d'oliva verge extra és o no d'origen europeu, una informació rellevant perquè la declaració d'origen de l'oli d'oliva la regula la UE. L'eina s'ha descrit en les revistes Food Chemistry i Food Control.

L'eina d'autenticació geogràfica es basa en l'anàlisi dels hidrocarburs sesquiterpènics, uns compostos orgànics presents de forma natural en les plantes, i que «tenen una composició o una altra en funció no només de la planta, sinó del clima i el medi i les condicions en què ha crescut», comenta Agustí Romero, investigador de l'IRTA. Per això, afegeix, «vam pensar que els hidrocarburs sesquiterpènics presents a l'oli d'oliva verge en podrien ser bons marcadors geogràfics». En relació amb això, la primera autora dels estudis, Beatriz Quintanilla-Casas, investigadora de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, el Campus de l'Alimentació de Torribera i l'Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA) de la UB, afirma que «la pedra angular de tota eina d'autenticació eficient és que es fonamenti en marcadors analítics robustos. En el cas de l'autenticació geogràfica de l'oli d'oliva verge, els marcadors han de dependre majoritàriament de la varietat de l'olivera i la seva àrea de cultiu, sense que estiguin influïts de manera significativa per altres factors relacionats amb el procés d'extracció o de conservació de l'oli».

Un dels avantatges dels compostos sesquiterpènics és que, en tractar-se de compostos semivolàtils, poden analitzar-se fàcilment mitjançant una tècnica molt emprada i a l'abast de la majoria dels laboratoris de control públics i privats: la cromatografia de gasos acoblada a una espectrometria de masses. El resultat és un perfil cromatogràfic que és específic per a cada regió geogràfica i que opera de manera similar al reconeixement inequívoc de les persones mitjançant les empremtes dactilars. En aquest cas, permet identificar aquells olis que presenten un senyal analític molt diferent dels considerats de referència.

El procés perquè un mètode analític es transformi en una metodologia oficial amb validesa legal «és lent i complex», segons els investigadors. Quant a la nova tècnica, els primers usuaris potencials en serien els laboratoris d'inspecció i control, les entitats de certificació i les grans companyies comercialitzadores del sector oleícola. Així, podria esdevenir una nova eina de cribratge aplicable en els processos d'inspecció i auditoria, amb la finalitat de contribuir a garantir que els productes que arriben al mercat són autèntics i reduir així les oportunitats de frau comercial en el sector de l'alimentació.

Per: Redacció

Foto: Pixabay

comparteix-ho