Platja fluvial i el Bosc de Ribera d'Aldover

El bosc de ribera

El bosc de ribera és un dels ecosistemes més degradats del nostre territori a causa de les continues pressions humanes. En aquest tram del riu Ebre s'hi poden observar boscos d'àlbers, salzes, pollancres i tamarius, que formen un petit oasi amb doble densitat d'ocells que la resta d'hàbitats propers i corredor migratori per a moltes espècies animals.

Els meandres d'aquestes riberes tenen unes característiques específiques amb un alt contingut d'argiles, llims, sorres i matèria orgànica procedent dels desbordaments episòdics del riu, que afavoreixen la retenció de la humitat per al creixement de la vegetació.

Aquesta vegetació fertilitza el sòl i el seu sistema d'arrels frena l'erosió dels talussos, depura les substàncies tòxiques, i ombreja les aigües del riu disminuint les radiacions directes del sol, posant fre al creixement desmesurat d'algues i macròfids.

El tamarigar

El tamarigar és un petit bosc arbustiu molt resistent a la sequera i inundacions, convertint-lo en el més ben adaptat a la ribera.

Els matolls de tamarius normalment no sobrepassen dels tres metres i, proveïts d'un espès fullatge, deixen passar una gran quantitat de llum que ajuda a la proliferació de densos herbassars.

L'any 1975 es va localitzar un petit insecte (Tuponimia pictiscutum) que s'alimenta de les fulles dels tamarius i que no ha estat localitzat en cap altre indret del món, essent un endemisme estricte de la zona.

La salzeda

Els salzes blancs són uns arbres caducifolis d'aspecte argentat que s'arrelen fortament sobre els terrenys codolosos i sorrencs de les riberes, on suporten les inundacions i toleren les soterrades per una gruixuda capa de llims, així doncs redueixen la força del corrent i retenen terra i llims formant illetes enmig de la llera, protegint la resta de boscos riberencs. Els borrons dels salzes són ingerits per mallarengues. El teixidor (Remiz pendulius) fa el niu a les seves branques.

L'albereda

L'àlber és un arbre de creixement ràpid que pot arribar a tenir dimensions considerables. Destaca pel color blanc de les seves branques, tronc i revers de les fulles. Té arrels superficials amb una gran capacitat d'emetre brots aeris, cosa que li permet colonitzar grans extencions amb relativa facilitat.

L'albereda es converteix en dormitori per a gran quan d'ocells, com l'oriol (Oriolos oriolus), el picot garser gros (Dendrocopos mojor), el rossinyol comú (Luscinia megarhynchos) o la merla (Turdus merula).