Regulació de pas a la Picossa a Móra d’Ebre a causa de la reproducció de l’àguila coabarrada

El cim de la Picossa, coronat per l’Estel de Sant Jeroni

L’Ajuntament de Móra d’Ebre i els Agents Rurals han instal·lat cartells informatius a la zona de la muntanya de la Picossa sobre la regulació del pas en els senders d’aquest indret per afavorir la reproducció de l’àguila coabarrada. La muntanya de la Picossa és un lloc emblemàtic del municipi, solcat per molts senders que pugen per tots costats cap el cim i cap l'Estel de Sant Jeroni (una estàtua instal·lada al capdamunt de la Picossa). Alguns d'aquests senders passen molt prop dels cingles, a vista dels nius on hi ha els ous de les àguiles.

Per intentar evitar els abandonaments dels nius i el fracàs de la reproducció, s'ha proposat una limitació de pas temporal per alguns d'aquests camins. En concret, es regula el trànsit de persones als senders que pugen a la cova de la Porca, a la connexió d'aquests al coll de les Solanelles, a la pujada a l'Estel de Sant Jeroni i a la cresta de la Creu. D'altres senders i rutes que es trobin dins aquest àmbit, a l'obaga de l'Estel, també hi estarien inclosos. Aquesta regulació proposa tallar el mínim de senders durant el període més crític.

La regulació de pas per aquests senders es va iniciar el 10 de febrer i s'allargarà fins al 31 de maig. En funció del niu que utilitzin les àguiles per a covar els ous, es podrà obrir el pas d'algun tram abans d'aquesta data. Durant el dia de la Romeria de Sant Jeroni (1 de maig), un dels dies de l’any amb la màxima afluència d’excursionistes a la zona de la Picossa, s'establirà una regulació específica, amb vigilància i informació més intensa.

L’àguila coabarrada és una espècie protegida des de l'any 1973, però la seva població no s'ha recuperat, ans al contrari. Per això es considera amenaçada arreu d'Europa i es destinen molts esforços a la seva conservació. La muntanya de la Picossa s'ha protegit justament perquè hi viu l'àliga coabarrada, que n'esdevé l'emblema i garantia de conservació, per aquest motiu les autoritats sol·liciten la màxima col·laboració ciutadana per no visitar la zona a fi de no alterar les condicions de l’espai durant el període de reproducció.

A Catalunya hi ha unes 75 parelles d’aquesta espècie (n’hi havia hagut unes 90 a principi dels vuitanta del segle passat). D’aquestes, 50 es troben entre les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre, evidenciant el caràcter mediterrani d’aquesta emblemàtica espècie. Un dels factors que més preocupa és la davallada de l'èxit reproductor a tot Catalunya (i a la Picossa en particular), la qual està relacionada amb l'increment del lleure i la presència de gent a la muntanya a l'època de cria. Les àligues temen a l'home i quan veuen algú a prop del niu s'espanten i l'abandonen, cosa que pot suposar que els ous o polls petits morin de fred o de gana. L’única solució és no passar pels camins més propers als nius en època de cria, i és per aquest motiu que se n'ha regulat el pas.

La parella d'àligues de la Picossa es coneix des dels anys vuitanta. La seva zona de nidificació es troba als vessants obacs de la muntanya de la Picossa. Tot i que anys enrere era molt estable i criava bé bona part dels anys, des de fa set temporades no hi vola cap poll, ja que les àligues han abandonat el niu.

comparteix-ho