El RIHIHIU torna a revolucionar el món rural des de l'art, la festa i la cultura queer i feminista

Aquest cap de setmana, Santa Bàrbara ha acollit la quarta edició del festival Rihihiu - Arts vives a les Masades. El projecte de les programadores culturals Anna Zaera i Zoraida Roselló i amb la complicitat de l'Ajuntament ha complert amb l'objectiu de reflexionar sobre el patrimoni local, social, cultural i paisatgístic des d'una perspectiva de gènere. I ho ha fet a través de diverses disciplines artístiques i amb voluntat de transgredir els límits generacionals. "Part de la gràcia del Rihihiu és que implica gent de moltes franges d'edat", explica Anna Zaera. De fet, entre la programació ha destacat l'espectacle Al risc, al risc! una indagació coreogràfica, textual, plàstica i sensorial sobre la relació plaent i sensual amb el cos, que han interpretat un grup d'homes i dones grans de Santa Bàrbara sota la direcció d'un equip professional format per la directora Marta Galan Sala, la coreògrafa Montserrat Iranzo Domingo i el músic Pau de Nut. La narrativa de la proposta s'ha sustentat sobre textos de creació pròpia i també una selecció d'escriptures femenines com Mari Chordà, Maria Mercè Marçal, Walt Whitman, Clementina Arderiu o Katherine Mansfield.

"Estem contentes de Al risc, al risc!, per la qualitat artística de la proposta, però sobretot per la càrrega emocional que desprenia", explica Zoraida Roselló. "Ha estat un dels moments àlgids del Rihihiu, per la implicació dels participants, pel treball reflexiu i també per les quatre-centes persones que hi han assistit com a espectradors", afegeix Anna Zaera. Aquesta edició del Rihihiu també ha comptat per primera vegada amb la participació del públic infantil: durant l'estiu, els xiquets del poble han fet un taller dirigit per la il•lustradora Maria Romero i del resultat n'ha sortit el cartell oficial del festival. "Hem treballat amb els xiquets i les xiquetes del poble, en una proposta que ha reforçat la voluntat intergeneracional del nostre festival", segons Zaera.

El Rihihiu va començar divendres amb l'espectacle de dansa Mover Montañas d'Alberto Velasco, una proposta que va invocar el folklore a través d'un cos gens normatiu per celebrar la identitat queer des d'una consciència contemporània. En acabar, la cantant Nakany Kanté, nascuda a Guinea Conakry va oferir un concert vinculat al poder de la feminitat. "Com a objectiu, en pròximes edicions, volem reforçar l'eix de la interculturalitat, per estimular el diàleg, la coneixença i el treball comunitari dels planers i les planeres, siguin quines siguin les seves arrels familiars", comenta Roselló.

Dissabte, la jornada va començar amb el diàleg 'El botó de fantasia, dones i treball', una la taula rodona per reflexionar sobre les experiències viscudes per les treballadores de l'empresa de botons Toar, tota una institució a Santa Bàrbara. Van parlar sobre els espais reproductius i productius al camp i a la fàbrica; l'autonomia econòmica de la dona i la consciència de classe obrera i els drets laborals. "En el seu moment, les treballadores de la fàbrica van crear un espai de complicitats femenines, una xarxa de sororitat que amb el tancament de fàbrica als anys noranta es va anar dissolent i que ara ens agradaria recuperar", diu Roselló.

Dissabte al vespre, després de l'espectacle Al risc, al risc!, la pubilla Jèssica Pulla va conduir una deriva drag pels carrers del poble amb un discurs singular que sintetitzava el seu imaginari particular —de Núria Feliu a Helena Garcia Melero—, posant en pràctica la transgressió com a espai de llibertat, joc i dissidència. En acabar, les poetes Mireia Ibáñez i Míriam Cano van presentar Poesia, tren i mala herba un recital sobre misteris de paratges inhòspits, visions atàviques i vivències de resiliència i reivindicació. La nit va acabar amb el concert Contes de Maär de Cinta una artista inclassificable de la Garrotxa que va sorprendre amb les seves cançons de bressol a les criatures marines i elegies a un món que s'esvaeix.

Ahir diumenge al matí, la performance Les dones i els sacs, va recórrer el carrer Major. Dirigida i creada per Arantza Labuena, amb la participació de dones de Santa Bàrbara i altres poblacions de les Terres de l'Ebre, l'acció va voler denunciar les càrregues socials i culturals que encara avui en dia arrosseguen les dones. El programa del Rihihu 2024 va acabar al migdia amb un vermut i un concert d'Arnau Obiols especialitzat en la revisió des d'un punt de vista contemporani de la tradició musical del territori catalanoparlant i, sobretot, pirinenc.

La cultura com a eina de transformació // "Al Rihihiu tenim la voluntat de lluitar contra el despoblament del món rural, empoderar les dones i les dissidències de gènere als pobles. Ens volem sentir orgulloses de les nostres avantpassades, dels nostres referents i la nostra cultura, sense renunciar a desconstruir-los. I ho volem fer des de la celebració, l'art, la festa, la compenetració i la intergeneracionalitat, perquè creiem que és una manera de canviar mentalitats d'una forma molt fluida, orgànica, sense imposar res per la força", conclou Anna Zaera.

El festival Rihihiu pren el nom del crit que utilitzaven antigament els pagesos i les pageses de la plana del Montsià per comunicar-se entre finques. Es tracta d'una iniciativa que presenta una revisió de la cultura popular des d'una perspectiva feminista i queer que promogui el pensament des de l'actitud festiva i carnavalesca. No només vol afavorir l'exhibició d'art contemporani sinó també promoure la creació comunitària sobre el territori a través de residències artístiques i la implicació de col•lectius locals. Rihihiu forma part d'un moviment cultural que els darrers deu anys ha aconseguit creat una xarxa de projectes contemporanis de diverses disciplines a les Terres de l'Ebre, que ha generat sinergies entre els professionals i ha permès la creació d'una indústria cultural potent fora de les grans capitals.

Per: Redacció

Foto: Cedida

comparteix-ho