Sandra Burgués: «Em vaig inscriure a una marxa, però vaig fer la cursa i em va enganxar»

Sandra Burgués (Tortosa, 1983) compagina la seva feina de dependenta en una sabateria amb l’esport, que sempre ha estat present a la seva vida. De menuda va començar amb el taekwondo, després patinatge, bici i córrer. Des de 2010 que participa en curses de muntanya. Enguany s’ha proclamat guanyadora absoluta en la categoria femenina del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre amb els colors del Trail Roquetes.

Sandra, des de quan practiques esport?

Sempre he fet esport. Als 8 anys vaig començar amb el taekwondo que vaig practicar fins als 18 anys, després vaig fer patinatge, també spinning al gimnàs, ... Sempre m’ha agradat fer esport.

Com t’introdueixes en les curses de muntanya?

Uns amics del gimnàs van començar a córrer per muntanya i em van anar engrescant fins que un dia ho vaig voler provar i vaig sortir a córrer amb ells i la veritat és que em vaig sentir molt bé. A partir d’aquell moment vaig començar a entrenar amb aquests amics. Un dia em van proposar de participar en la marxa de la II Pujada a la Foradada (2010), juntament amb un altre noi que havia de fer la cursa. A última hora, aquest noi no va poder presentar-se i vaig decidir aprofitar el seu dorsal i fer la cursa. La veritat és que aquell dia vaig acabar “fulminada”, però vaig tenir molt bones sensacions.

Compagines el trail running amb alguna altra modalitat esportiva?

Competint no, només corro.

Com te prepares per afrontar les curses?

Normalment dedico uns tres dies a la setmana a entrenar i tres a descansar. Actualment m’entrena Rafa Flores. Tindre un entrenador m’ha resultat molt positiu, m’ha marcat unes pautes i m’és molt més fàcil seguir l’entrenament. Quan entrenava pel meu compte hi havia dies que no sabia què fer, la veritat és que al final m’acabava avorrint. En canvi ara tinc una rutina d’entrenament. Combino córrer, una mica de bici i sobretot faig exercicis cardiovasculars, en el meu cas l’spinning. Fa set o vuit anys que faig spinning, a mi em va molt bé, trobo que arribo més preparada a les curses.

Pel que fa a l’alimentació no faig cap dieta en particular, sí que és veritat que intento menjar el més sa possible, però sempre dintre d’una dieta variada, si un dia em ve de gust alguna cosa dolceta, doncs no deixo de menjar-la.

Durant una cursa, què et motiva quan no pots més?

Sempre penso, "Sandra, tu pots, l’has d’acabar, si t’has apuntat, has de seguir". Has estat entrenant tota la setmana per a aquell dia i per tant, t’has d’esforçar al màxim.

De totes les proves del Circuit de Curses de Muntanya Terres de l’Ebre d’aquesta temporada, quina t’ha costat més?

Enguany la de Tivissa. Potser perquè és una cursa que ve després de l’estiu, uns mesos en què et relaxes una mica més amb els entrenaments i el cos encara no el tens al 100% . Segurament per això em va costar més, sobreto em va faltar una mica de potència a les cames.

Amb quina t’has sentit més còmoda?

La cursa del Reguers, és un terreny que conec i on habitualment vaig a entrenar i sempre la faig molt a gust.

Com valores l’ambient entre corredors de les proves del Circuit?

Molt xulo, un ambient molt sa. Jo, amb les curses, he fet molts amics, de fet, crec que això, que l’ambient sigui tan excepcional, fa que tinguis ganes de tornar a participar en una cursa.

Comparat amb altres curses en les quals participes, com valores el nivell organitzatiu del Circuit de Curses de les Terres de l’Ebre?

L’organització del Circuit per a mi és magnífica. Els voluntaris, la implicació de veïns dels diferents pobles que es bolquen per a que tots surti bé,  els dinars amb tots els participants al final de les proves, ... De fet, crec que molts de corredors que vénen de fora de les Terres de l’Ebre ho fan precisament perquè l’organització de la cursa és molt bona. A més, els circuits són molt xulos, el nostre territori és excepcional.

L’interès creixent en les curses de muntanya, creus que és una moda passatgera o que s’anirà consolidant i cada cop trindrà més aficionats?

Cada vegada hi participa més gent, els corredors ens marquem més reptes..., però personalment crec que són moltes curses i és molt complicat seguir el ritme.

Què té el trail running que amb tots els que parles, diu que enganxa?

L’ambient entre corredors, la desconnexió del dia a dia, disfrutar d’un espai obert, la satisfacció personal d’assolir un repte que t’has marcat, ... Esport i natura és una bona combinació.

Qualsevol edat és bona per a iniciar-se en el trail runnig? Algun consell per als que comencen?

Sí, qualsevol edat és bona, però com en tot cal coneixement. Córrer per muntanya exigeix molt al cos, pots lesionar-te, cal fer les coses amb moderació, començar en curses curtes, de forma progressiva. Al final és com tot, fer servir el sentit comú.

T’has marcat objectius per a la propera temporada?

De moment vull descansar uns dies perquè la temporada ha estat dura, ho estic parlant amb Rafa, però encara no tinc res planificat, dependrà també d’altres coses, com ara la feina, no se, ja us ho aniré avançant.

29

comparteix-ho