butlletí EbreActiu

CAT | ES


Territori i Sostenibilitat declara 59 nous arbres i 1 arbreda monumentals

6 dels 59 nou arbres declarats monumentals estan a les Terres de l’Ebre: L’Aldea, Alfara de Carles, Arnes i Horta de Sant Joan

Publicat el17/10/2016

Territori i Sostenibilitat declara 59 nous arbres i 1 arbreda monumentals | EbreActiu.cat, revista digital d’oci actiu | Terres de l’Ebre ...L'olivera Lo Parot a Horta de Sant Joan  | EbreActiu.cat

  • Són 59 arbres de 15 comarques que gaudiran de més protecció
  • 6 dels arbres es troben a les Terres de l'Ebre


El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) ha publicat aquest dilluns una Ordre de declaració d'arbres i arbredes monumentals, a proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural. Es tracta de 59 arbres de 15 comarques diferents i una arbreda, la Fageda de la Grevolosa (Osona), que passaran a gaudir de la protecció i tutela de la Generalitat. La Fageda de la Grevolosa és un dels paratges naturals més impressionants de la Vall del Ges, amb faigs de més de 30 metres d' alçària i més de 300 anys d' edat.

D'aquests 59 arbres declarats monumentals 3 es troben al Baix Ebre (Alfara de Carles i l'Aldea) i 3 a la de la Terra Alta (Arnes i Horta de Sant Joan).

  • Pi de Casseres (Pinus sylvestris), a Alfara de Carles.
  • Eucaliptus Gros de Bernis i Eucaliptus Alt de Bernis (Eucalyptus camaldulensis), a l'Aldea.
  • Pi Camat de la Tossa Blanca (Pinus nigra subsp. Salzmannii), a Arnes.
  • Auró de Josepó (Acer opalus subsp. Granatense) i Servera de Franxo (Sorbus domestica), a Horta de Sant Joan.

Tots els exemplars s'afegiran als declarats fins ara, uns 220 arbres o grups que abasten les 41 comarques. Des de 1987, que es van fer les primeres passes per a la protecció dels arbres monumentals, s'ha fet força camí procurant la conservació. Malgrat tot, una trentena han patit malures o inclemències del temps que no han pogut superar.

Alguns d'ells s'han mantingut drets, com per exemple el famós Pi de les Tres Branques, que porta mort gairebé un segle, i on s'hi celebra una diada al juliol, pels volts de Sant Jaume, ja que és un símbol dels Països Catalans. En altres casos, aquests arbres s'han hagut d'aterrar perquè constituïen un perill per a la seguretat.


Font: Territori i Sostenibilitat

comparteix-ho