Ullals de Baltasar

Els ullals són surgències d'aigua subterrània procedent dels aqüífers de les serralades veïnes de Montsià i els Ports. L'aigua de pluja s'infiltra gràcies a la naturalesa càrstica del terreny calcari propi d'aquells relleus fins formar autèntics rius subterranis que porten l'aigua fins a la plataforma deltaica on xoca amb els materials al·luvials i impermeables que formen la plataforma deltaica, produint el seu ascens i aflorament en forma de manantials i d'ulllals. Per aquest motiu les zones d'ullals s'estenen al llarg del marge intern del delta des de Sant Carles de la Ràpita fins a l'Ampolla.

En termes generals, els ullals tenen una forma aproximadament circular, amb un diàmetre comprès entre 3 i 50 metres, i una fondària que pot variar entre 2,15 i 7 metres. Això no obstant, en alguns casos es produeix una fusió de diferents cubetes i aleshores l'ullal resultant presenta forma de vuit o té un contorn irregular. Les cubetes estan excavades en un mantell de torba que, a la zona dels ullals de Baltasar, assoleix una potència màxima de 7 m.

Una de les zones més ben conservades d'ullals la constitueix els anomenats Ullals de Baltasar o de l'Arispe, situats al terme municipal d'Amposta al costat de l'antic canal de navegació de Carles III, entre Amposta i Sant Carles de la Ràpita, i al bell mig d'una zona de torberes. Amb un nombre de 17 ulllals, la seva situació unida a les característiques, tant poc habituals al Delta, de les seves aigües: transparents i relativament dolces i amb una temperatura constant al llarg de l'any d'entre 17 i 19º, doten a aquest espai d'una fauna i flora úniques i singulars dins del conjunt del Parc Natural del Delta de l'Ebre.

Flora

Els ullals presenten una flora molt variada i important lligada al medi aquàtic tant particular que representen. Es poden destacar les comunitats de canyissar amb mansega (hàbitat d'interès comunitari), amb espècies com la mateixa mansega (Cladium mariscus), el lliri groc (Iris pseudacorus), el salze blanc (Salix alba), etc.; les fulles i flors dels nenúfars (Nymphaea alba) i la presència d'altres espècies singulars i indicadores de medis aquàtics nets com el macròfit Potamogeton coloratus.

Fauna

Dins de la fauna que viu als ullals podem destaca especialment la importància de la seva ictiofauna. Els ullals alberguen poblacions d'espècies de peixos en perill d'extinció com el punxoset (Gasterosteus aculeatus), el samaruc (Valencia hispanica) o el llopet comú (Cobitis paludica)

Pel que fa a les aus es pot destacar la presència de diferentes espècies d'ardeids com el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el agró roig (Ardea purpurea) i el martinet ros (Ardeola ralloides) o el blauet (Alcedo atthis).

També hi viuen amfibis i rèptils com la serp d'aigua (Natrix maura) o la tortuga d'estany (Emys orbicularis) i la tortuga d'aigua (Mauremys leprosa).

Les poblacions d'invertebrats són molt diverses i hi trobem espècies molt destacables dins del contexte del Parc Natural com els d'odonats: Coenagrion mercuriale, Aeshna isosceles i Sympertum meridionale; mol·luscs com Tarraconia rolani i Melanopsis dufourii; crustacis com la cada cop més escassa gambeta d'aigua dolça (Atyaephira desmaresti); i un dels pocs organismes endèmics del Delta i que només viu als Ullals de Baltasar: la planària (Fagocata ulllala).