El vi del Casament Reial de Gandesa

El 17 d'octubre de 1319 a Gandesa es va celebrar un estrany enllaç matrimonial entre l'Infant Jaume I, fill de Jaume II i Elionor, filla de Fernando IV, Rei de Castella. Aquest fet es conegut com “La Farsa de Gandesa”. L’any 2014, l’Ajuntament de Gandesa i el Grup de teatre local La Farsa, van dur a terme una representació del fet històric en alguns dels espais originals i els carrers del nucli antic del municipi terraltí. Des d'aquell any, durant un cap de setmana Gandesa retorna al segle XIV per reviure aquell casament reial engalanant places i carrers, amb demostracions d'artesans i antics oficis, representacions de l'enllaç matrimonial, amb espectacles de carrer, etc. L'esdeveniment coincideix amb el Mercat de Proximitat a la Plaça del Comerç, que inaugura el Rei Jaume II i el seu seguici.

Enguany, en motiu del 700 aniversari de l'enllaç reial, ViOrigen ha decidit treure un vi d'edició molt limitada amb la col·laboració de l'Ajuntament de Gandesa. L'etiqueta del vi és la imatge del cartell d'aquesta edició, que ha estat dissenyat per l'artista Ignasi Blanch. El vi es pot adquirir a la botiga online, a la sala de tast o a la parada de ViOrigen del Mercat de Proximitat que se celebra en el marc del Casament Reial.

El fet històric

La Farsa de Gandesa és el nom popular del casament ocorregut a Gandesa, el dia 17 d'octubre del 1319, entre l'infant Jaume d'Aragó i d'Anjou, fill de Jaume II el Just i hereu de la Corona d'Aragó amb la infanta Elionor de Castella i Portugal, filla del rei Ferran IV de Castella.

Aquest matrimoni fou concertat entre Jaume II i Ferran IV; era un casament de “conveniència”, ja que la infanta sols tenia l'edat de tres anys. Aquesta concòrdia fou feta secretament per raons d'estat al monestir de Santa María de Huerta, a Sòria. Aquest enllaç fou concertat, per tal d'unir les forces dels dos reialmes, i expulsar els musulmans de la península.

Amb tot això s'apropava la data concertada per al matrimoni i sembla que les relacions entre pare i fill no eren massa cordials, ja que l'infant Jaume, havia mostrat a diferents moments, la seva clara vocació religiosa i la contrarietat al matrimoni. Així és que el dia assenyalat (el disset d'octubre del 1319) es va celebrar el casament entre Jaume d'Aragó i d'Anjou i Elionor de Castella a l'Església Parroquial de l'Assumpció de Gandesa. Però una vegada hagué complit el compromís de les esposalles, enmig de la sorpresa dels assistents, l'infant Jaume, abandonà el temple precipitadament deixant la infanta castellana al peu de l'altar. D'aquest fet sorgeix una llegenda que diu: «En la precipitada “fuga” després de l'enllaç, l'infant deixà abandonat un dels dos guants que portava. Si és llegenda o bé història, és difícil de saber. No seria possible que aquest simple guant abandonat, fos l'origen de l'escut que avui tenen els gandesans?

La farsa de Gandesa va tenir una segona part el 23 de desembre 1319 a Tarragona quan l'infant Jaume va renunciar al dret de primogenitura i de successió. Tot seguit se li donà l'hàbit de Sant Joan de Jerusalem per a deixar-lo dos mesos després i ingressar en l'orde de Montesa, pel que sempre havia demostrat la seva vocació. En el mateix acte de renúncia a la corona, fou jurat reunides les Corts com a hereu, el seu germà Alfons III que estava present en aquest acte. Uns deu anys més tard, ja rei, Alfons III el Benigne prengué per muller a Elionor de Castella, rebutjada pel seu germà Jaume. Elionor de Castella havia d'esdevenir reina i ho aconseguí. Sembla que el rei Alfons III tenia un temperament dèbil i bondadós, i Elionor, ho aprofità per a imposar el seu criteri en diferents moments. És potser per aquestes causes que al rei Alfons se'l coneixia amb el sobrenom de «El Benigne».

comparteix-ho