La pedra en sec ja és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

Construcció de pedra en sec a la Tinença de Benifassà

La tècnica de construcció de la pedra en sec ja és oficialment Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El comitè avaluador de la UNESCO ha donat el vist-i- plau a la candidatura conjunta impulsada per Grècia i Xipre, a la qual s'han sumat Croàcia, França, Itàlia, Eslovènia, Suïssa i Espanya.

En aquesta arquitectura tradicional de gran valor històric i paisatgístic, la pedra s'utilitza sense cap tipus de morter. No hi ha cap mena d'encaix entre les pedres, simplement una sobre l'altra, però la norma fonamental és que una pedra estigui col·locada sobre dos i que a dalt en tingui dos més.

Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent identitari. Aquest tipus d'arquitectura s'ha utilitzat per fer marges per separar les finques i bancals. També per construir masos i casetes de muntanya o als famosos cocons, clots naturals oberts a la roca que s'utilitzaven per recollir l'aigua de pluja.

Els marges de pedra seca, per la seva banda, a més de formar bancals o delimitar parcel·les, constitueixen rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d'aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses).

Els murs de pedra seca tenen un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus, en la lluita contra l'erosió i desertificació de terrenys, en la millora de la biodiversitat i en la creació de condicions microclimàtiques propícies per a l'agricultura.

Els dipositaris i practicants d'aquest element del patrimoni cultural són les comunitats rurals en les que està profundament arrelat, així com els professionals del sector de la construcció. Les estructures en pedra seca es realitzen sempre en perfecta harmonia amb el medi ambient i les tècniques usades són un exemple de relació equilibrada entre l'ésser humà i la natura. La transmissió d'aquest art de la construcció s'efectua principalment mitjançant la pràctica adaptada a les condicions específiques de cada lloc.

La pedra en sec als Països Catalans

Les ribes de la Mediterrània són una de les zones del món amb una major presència d'elements de pedra seca. La durabilitat del material usat (fonamentalment pedra calcària) i l'escassa vegetació espontània de les zones on abunda (a causa de l'escassa pluviometria) han contribuït a la conservació de moltes d'aquestes construccions: marges, barraques de vinya, cabanes de volta, basses, paravents, etc. Per la seva banda, la part meridional de Catalunya, les illes Balears, així com el nord del País Valencià constitueixen un dels màxims exponents de la pedra seca a la riba mediterrània.

La presència de la pedra seca a Catalunya es manifesta d'una forma més tangible al Camp de Tarragona, el Penedès, als secans de les Garrigues, l'Urgell, el Segrià, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, l'Empordà i el Montsià, entre d'altres.

comparteix-ho