Us apropem el territori a casa: la serra de Cardó

Les mesures decretades per prevenir el contagi del coronavirus Covid-19 ens obliga a mantenir-nos confinats a casa i limitar les sortides al carrer a les excepcions establertes per l'estat d'alerta. Enllorem les sortides i rutes per passejar pels carrers i carrerons dels nostres pobles, per gaudir de la bellesa de tots els indrets naturals que atresora el nostre territori.

Però ara la prioritat és frenar la crisi sanitària i minimitzar l'efecte social i econòmic que se'n derive, modificant els nostres hàbits, que segons els experts, és la manera més eficaç per vèncer el virus i tornar a la normalitat.

Mentrestant, durant aquests dies des d'EbreActiu t'anirem apropant el nostre territori a través de galeries fotogràfiques de diferents indrets i pobles.

Cuideu-vos, entre tots ens en sortirem!

La serra de Cardó

b{*}b

La serra de Cardó forma part de la zona més meridional de la serralada prelitoral catalana inclosa en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). És un massís de tipus calcari que s'estén en una àrea d'unes 60 hectàrees entre els termes municipals de Benifallet i Tivenys, a la comarca del Baix Ebre, i Rasquera a la Ribera d'Ebre. La serra de Cardó passa gairebé desapercebuda fins que no es visita de prop per a recórrer els seus boscos de teixos (la Teixeda de Cosp), les seves característiques ermites, el punt més alt la Creu de Santos o Xàquera (942 m), els Martells, la roca Foradada, petites coves, fonts, ...

El fet de ser una zona aïllada i de difícil accés, la Vall de Cardó fou triada l'any 1605 per monjos Carmelites com a desert espiritual establint-se al convent de Sant Hilari situat al capdamunt del cingle del Salt del Frare; amb els anys van construir-hi una muralla de protecció i fins a 14 ermites on realitzaven retirs per a la meditació i contemplació. Aquestes ermites van fer-se en honor de Sant Àngel, Santa Agnès, Santa Anna, Sant Bernat (o ermita Cremada), El Carme, Sant Elies, Sant Jeroni, Sant Joan, Sant Josep, Sant Onofre, Sant Roc, La Santíssima Trinitat, Sant Simeó Estilita (també coneguda com la de la Columna) i Santa Teresa, totes ubicades a la vessant Oest de la Serra la més humida i ombrívola.

Amb la desamortització eclesiàstica, al 1835 el convent es va suprimir i al 1866 es va convertir en el Balneari de Cardó aprofitant les aigües medicinals a les que se'ls atribuïen propietats miraculoses. L'exèrcit republicà el va convertir en hospital durant la Batalla de l'Ebre a la Guerra Civil, i al 1940 va tornar a tornar a tenir usos de balneari fins quan tancà definitivament al 1967. A finals del segle XX va entrar en funcionament una planta embotelladora d'aigua que va tancar en esgotar-se bona part de l'aigua que brolla del subsòl, tot i que encara proveeix algunes de les fonts. Mentre funcionava la planta embotelladora, va començar la restauració del balneari per tornar-li a donar usos de balneari però la crisi econòmica de principis del segle XXI va fer aturar les obres.

Amb tot, la serra de Cardó, sempre ha estat un lloc de visita per a excursionistes que tenen al seu abast, en un espai relativament petit, una teranyina de senders per a visitar tant les seves ermites, boscos, i molts llocs amb un gran interès, geològic, natural i paisatgístic.

Per: EbreActiu

Fotos: EbreActiu

comparteix-ho