Xerta

Segons els historiadors, el poble de Xerta té l'origen en temps de l'època iberoromana amb el nom d'Osikerda, que pertany a la família dels noms de la Bètica, els primitius habitants de la qual eren els ilercavons.

La situació geogràfica de Xerta, vorejada per l'Ebre, ha afavorit històricament una important producció agrícola, potenciada per sistemes de regadiu que són documentats ja en època àrab. Sens dubte, la construcció definitiva de l'Assut, al segle XV, va dotar la població d'una infraestructura bàsica, tant pel que fa al regadiu com a l'explotació dels molins i de la pesca.

Xerta té una bona comunicació amb Tortosa i Móra d'Ebre, a través de la carretera comarcal (C-12) coneguda amb el nom d'Eix de l'Ebre. Des de Xerta surten camins que s'enfilen cap als Ports de Tortosa-Beseit: les Collades de Baró, les Taraioles i el Pedregal Negre que passa pel Molí del Pont. Antigament tenia connexió ferroviària amb Saragossa per la línia del Val de Zafán, clausurada el setembre de 1973 i actualment reconvertida en Via Verda (110 km des del Baix Aragó i fins a Tortosa).

Llocs d'interès

• L'Assut
• Antiga Estació de Xerta, a la Via Verda: acull el Centre d'interpretació de Xerta.
• Cases senyorials: Casa Ravanals, Casa Ceremines, Casa Pau, Casa Navarro, Casa Bisbe Sentís, Vil·la Retiro.
• L'Era i l'Acàcia Mare, arbre declarat d'interès local el 1998.
• L'església de l'Assumpció i Sant Martí.
• Els molins.
• La Peixera.
• Les trinxeres del Barranc dels Fornets.

La taronja de Xerta

Xerta té tota l' abundància d'aigua de l'Ebre, que ha inundat periòdicament les seves hortes i les ha fecundades amb els seus llims. Part de l'horta de Xerta també és regada per l'aigua que corre des de la muntanya i es canalitza per les sèquies que travessen el poble i es distribueixen a dojo pels horts. Les terres de regadiu que caracteritzen l'horta xertolina, contribueixen a conrear una varietat de taronges i de mandarines que es caracteritzen per un gran sabor i molt de suc. En temporada de cítrics, són molts els consumidors que es desplacen expressament al municipi per a comprar taronges i mandarines xertolines.

Des de 2009, entre març i abril, se celebra la Fira del Cítric de Xerta, un aparador dels cítrics locals així com dels productes autòctons i artesans.

El torró de Xerta

Una de les coses que ha donat més rellevància i més fama al poble de Xerta ha estat l'elaboració de torró. Aquest torró, molt trencadís, presenta una forma circular molt característica que li donen les dues neules entre les quals es posava, encara calenta, una massa blanquinosa feta barrejant avellanes torrades, mel, sucre, clares d'ou i canyella. Actualment, la pastisseria “La Xertolina” ha recuperat aquesta recepta i elabora i comercialitza el típic torró de Xerta.

Entre la variada i rica cuina xertolina cal destacar la fogasseta (un panet típic del Dijous Jarder que es farceix amb una truita feta amb els productes de la temporada: alls tendres, carxofes i salsitxa) i el dolços com la coca de maçana, les casquetes, els ametllats o les coquetes de segí.

Video promocional del municipi

Imatges

Panoràmica del municipi

Església i campanar

L'Acàcia mare

El riu Ebre

El canal de la Dreta de l'Ebre al seu pas per Xerta

Antiga estació de Xerta

La Via Verda

L'Assut

La Via Verda

Camí de Sant Jaume de l'Ebre