Comarca del Matarranya

Natura

Via Verda

Des de l'estació de la Pobla de Hijar a l'antiga estació de Puigmoreno, al municipi de Samper de Calanda, transcorre un dels trams de la Via Verda, en total són 18,7 km de recorregut apte per a ciclistes: amb un ferm adequat i amb baranes de protecció i senyalització adequada. Des de l'estació de Puigmoreno fins a l'estació de Vadealgorfa es transita per una pista sense asfatar i compartida per vehicles. Des de Valdealgorga fins a Tortosa és un camí Natural que s'engloba sota el paraigua de Via Verda. La comarca de Matarranya ofereix en total un tram de 29,56 km de Via Verda, accessible per a persones amb problemes de mobilitat, cotxets i patins.

La Via Verda és una infraestructura ferroviària en desús que ha estat reconvertida en itinerari cicloturista, senderista i eqüestre. El recorregut es fa amè entre camps d'oliveres, ametllers i pinedes per un camí de tot-u compactat i pendent gairebé nul·la, amb possibilitat d'arribar fins a Tortosa, i fins i tot fins al mar Mediterrani sense compartir espai amb els elements de motor.

Els municipis del Matarranya per on passa la Via Verda són: Valjunquera, Valdeltormo, Torre del Compte, Valderrobres, Cretas i Lledó, sent els accessos les antigues estacions de tren, ubicades fora del casc urbà, amb possibilitat de anar per camins rurals des del municipi o bé amb cotxe fins al peu de la Via. Totes les estacions compten amb zona d'aparcament i de descans. L'Estació de la Torre del Compte s'ha rehabilitat com un hotel de quatre estrelles i a Queretes com a alberg juvenil.

La Via Verda de la Val de Zafan compta amb dos viaductes: un sobre el riu Algars, entre l'estació de Lledó i l'estació de Cretas, i l'altre sobre el riu Matarranya, entre l'estació de Torre del Compte i l'estació de la Valdeltormo.

Els únics punts que compten amb aigua potable són l'estació de Torre del Compte i Cretes.

Rutes en btt

Aquesta és una ruta circular, que transcorre pels termes municipals de Valjunquera, Fórnoles, La Fresneda, Torre del Compte i el despoblat del Mas del Llaurador. El recorregut passa per camps d'oliveres, ametllers i vinya, a més de l'horta de la ribera del riu Matarranya. Hi predominen construccions d'arquitectura tradicional, realitzades majoritàriament amb la tècnica de la pedra en sec- Pel que fa a el patrimoni que trobarem al llarg de la ruta, està compost majoritàriament per masies i ermites. A més, podrem visitar el Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, a La Fresneda i diversos túmuls funeraris ibèrics de la Primera Edat del Ferro, que es troben en el tram que discorre des de Torre del Compte fins a l'antiga estació de tren de la Via Verda Val de Zafán i que s'han posat en valor amb el condicionament de la ruta.

Malgrat ser una ruta BTT i de llarg recorregut, la ruta 'Mas del Llaurador' pot fer-se per trams entre poblacions, de manera que sigui apta per a tothom. A través d'aquest recorregut descobrirem racons del Matarranya de gran bellesa paisatgística i elements arquitectònics poc coneguts. 

Més info: http://matarranyaturismo.es/rutas-medias-bicicleta/ruta-btt-lo-llaurador

• Ruta circular de 49'05 km
• Desnivell: 225 metres
• Dificultat: mitjana
• Punts de sortida:
  -Des de La Fresneda: al costat de les piscines municipals.
  -Des de Valjunquera: parc del Clot.
  -Des de Torre del Compte: avinguda Dr Leopoldo Montserrat.
  -Des del Mas del Llaurador.
• Rutes amb les que connecta: amb la Via verda Val de Zafan, el Camí Natural del Matarranya - Algars, PR-TE-163 (La Fresneda-Vall del Tormo) i el PR-TE-162 (Valjunquera - Mas de Llaurador - Valdeltormo).

Rutes clàssiques: El Parrissal

La ruta del Parrissal està regulada, per a poder realitzar l'itinerari és necessari un tiquet d'accés, tant per a vehicles, senderistes o ciclistes. El tiquet es pot adquirir a l'oficina de turisme de Beseit, per a més informació fer clic aquí. El primer tram de la ruta del Parrisal transcorre per un camí sense asfaltar. És un passeig de 800 m, apte inclús per a cotxets de nadons i cadires de rodes amb ajuda. Transcorre per un itinerari senyalitzat com a ruta botànica i on es troben les pintures rupestres de la Fenellassa, Patrimoni de la Humanitat, pertanyents a l'art esquemàtic llevantí.

Arribant a la fi de la primera part de l'excursió, al Pla de la Mina delParrisal, es poden observar les antigues instal·lacions que s'utilitzaven per al transport de carbó de les mines.

Des del Pla de la Mina comença l'excursió, lineal (anada i tornada pel mateix camí). Després d'aquests 800 metres, visualitzem una passarel·la de fusta indicant-nos que durant una hora i mitja anirem remuntant el curs del riu fins a la seva capçalera, fins a arribar als Estrets, dues parets verticals de pedra de 200 metres de llarg, de 60 metres d'altura i en alguns punts d'1 metre d'ample. Els trams més difícils estan condicionats amb unes passarel·les de fusta amb passamans per evitar el bany, ja que està està completament prohibit en tot el tram. Es recomana portar calçat de recanvi per si patim alguna relliscada.

• Dificultat: fàcil.
• Distància: 11 km (anada i tornada).
• Accés amb gossos i altres animals està prohibit.

Més info: http://matarranyaturismo.es/senderismo/rutas-faciles/parrizal-beceite

Ruta Sant Miquel d'Espinalvar

Podem considerar com a inici de la ruta el pont sobre el riu Pena (o «riu Sec», segons la toponímia local), una de les cues de l'embassament de Pena; arribarem allà en vehicle, des Beseit o Valderrobres, (més informació del pantà fer clic aquí). Hem de prendre el camí que recorre l'embassament pel costat contrari al de la presa; abans de creuar el túnel a la roca, deixem els senyals de GR i ens desviem a l'esquerra, seguint la balisa del PR. Prenem una pista que anirà creuant en diverses ocasions la llera del riu Pena, sovint sec.

A uns 4 km de l'esmentat pont, el senyal de PR ens endinsa en un barranc; és la confluència dels rius Pena i Racó de Patorrat. El sender puja immediatament, a la dreta del barranc, per dins de bosc. Aviat accedirem a una zona empedrada. La pujada és constant i forta. A dreta i esquerra, les vistes panoràmiques i les fragàncies de bosc són un regal per als sentits. Després de mitja hora de sender comencem a veure bancals i altres senyals de les antigues tasques agrícoles de la zona.

A prop del punt d'arribada, sortim a una pista forestal. La creuem per seguir pel tram de sender que, en una última ascensió, ens porta a l'ermita i masos de Sant Miquel d'Espinalvar. Antigament, en aquest espai es reunien les famílies que poblaven tots els masos de l'entorn, tant per celebrar festivitats religioses com per intercanviar productes i, fins i tot, per a concertar matrimonis. El descens el farem pel sender que, des de la pista, baixa per la nostra esquerra; per aquesta zona passarem per racons de agresta bellesa, com l'entorn de Mas Roig o el Molí de Barrancs.

• Dificultat: difícil.
• Disatància: 15 km.
• Durada: 4 hores anada i tornada.

Més info a http://matarranyaturismo.es/senderismo/rutas-duras/san-miguel-de-espinalbar

Ruta de l'Ermita de Montserrate

Sortint de la població de Fórnoles baixarem en direcció a Llavarco, on creuarem la carretera per agafar un camí ramader que ascendeix en direcció a l'ermita. El camí és un agradable passeig entre bancals i camps de cultiu, pujant a poc a poc mentre és van alternant els camins ramaders amb trams de pista. Seguint les balises ens anirem internant al bosc, on predomina la carrasca i el pi, i ja sense pèrdua arribarem a l'altura on els majestuosos xiprers ens anuncien l'arribada a la bonica ermita de Montserrate, on podrem descansar i admirar l'entorn. Els xiprers de Monserrate formen un dels conjunts més importants de la nostra regió, i figuren en el llibre d'arbres singulars d'Aragó.

• Temps: 1'5 hores
• Distància: 12'4 km
• Desnivell: 200m

El pantà de Pena

El pantà de Pena és ja indivisible amb l'entorn natural de la comarca de Matarranya. La seva construcció es va iniciar el 1909, submergint diverses de les masies que poblaven aquells contorns. L'obra va finalitzar el 1930, la presa té 41 metres d'altura i una longitud de 119 metres, abarca 129 hectàrees i té una capacitat de 18.500.000 metres cúbics. Rep el seu nom del riu Pena, que a la vegada pren el seu nom de la muntanya que envolta, la Caixa, que antigament es denominava Penya Aznar Lagaia. El seu ús és eminentment agrícola.

Està situat als peus dels Ports de Beseit i encara que existeixen més accessos, els que es troben en millor estat són la pista asfaltada des de Beseit o bé, la pista que parteix de la carretera A-1414 entre Fuentespalda i Valderrobres. Aquestes opcions són les millors si es vol anar amb cotxe.

La ruta per anar amb bicicleta s'inicia des de la presa on s'ubica la comporta fins a arribar al riu Pena, en total, només anada hi ha 4,53 km, i la dificultat és baixa.

Més info: http://matarranyaturismo.es/turismo-familiar/lugares-para-banarse/pantano-de-pena

Patrimoni

Ruta dels ibers: poblats ibers i túmuls funeraris

Els petits assentaments i els nombrosos túmuls funeraris distribuïts pel territori demostren que el Matarranya és terra d'ibers. La comarca ofereix una àmplia oferta cultural relacionada amb aquest món, recórrer els nombrosos jaciments de l'època ibèrica que formen part de la Ruta dels ibers d'Aragó, és viatjar al passat i viure una història.

Els jaciments estan situats en paratges naturals de gran valor paisatgístic, la majoria es localitzen en cims considerats llocs estratègics i des dels quals es contemplen magnífiques vistes.

Els poblats que es poden visitar són: Sant Antoni de Calaceite, Tossal Redó de Calaceite, Poblat Els Castellans, Cretas i Calaceite, Escodines Altes i Baixes de Mazaleón, Torre Cremada de la Valdeltormo, Túmuls de Torre del Compte i Tombes altomedievals del Clot de Massalió.

Ruta dels túmuls funeraris

• Distància total (anada i tornada): 5,62 km (ruta lineal).
• Desnivell absolut: 50, 28 m.
• Accés: A-1413 km 8, entre Calaceite i Cretas.

Aquesta ruta ens permet gaudir i descobrir uns monuments funeraris de caràcter megalític, 100 anys després del seu descobriment per P. Bosch Gimpera. Amb aquesta ruta tornem a donar llum i rememorar aquests indicadors monumentals que ens permeten conèixer la realitat del món funerari durant els S.VII i VI a.C.

Els túmuls són enterraments de planta circular, corresponents a les primeres fases de la cultura ibèrica, que consisteixen en un cista o caixa de pedra en la qual es dipositava l'urna amb les cendres del cadàver i un aixovar i després es cobria tot amb terra i pedres. És un tipus d'enterrament característic d'aquesta zona que presenta l'especificitat de la qual la cista està en posició excèntrica.

El recorregut transcorre per un camí entre camps de conreu d'oliveres mil·lenàries, cereals i ametllers, esquitxats per petites taques forestals, amb el fons dels Ports de Beseit. A més, podrem gaudir d'altres vestigis culturals com són els gravats rupestres de Mas d'en Jerra i l'antic camí de ferradura que unia Queretes i Arenys de Lledó, o la Pedrafita que marca el límit municipal dels termes de Arenys de Lledó, Lledó i Cretas, a més d'altres construccions de caràcter tradicional.

Més info: http://matarranyaturismo.es/senderismo/rutas-faciles/ruta-de-los-tumulos

• Distància total (anada i tornada): 5,62 km (ruta lineal).
• Desnivell absolut: 50, 28 m.
• Accés: A-1413 km 8, entre Calaceite i Cretas.

Conjunts històric artístics

La comarca de Matarranya compta amb 5 municipis declarats com a conjunts històrics artístics: Beseit, Calaceite, La Fresneda, Ràfales i Valderrobres.

Destaquen les seves cases senyorials de carreus, esglésies gòtiques, barroques i renaixentistes, restes de muralles, ajuntaments que són testimoni de la qualitat de l'arquitectura civil del Matarranya, creus, ermites, portals que defensaven antany la població, porxos, carrers empedrats ...

Més info: http://matarranyaturismo.es/que-hacer-ver/turismo-cultural/lugares-historicos

Ruta de les presons

Recorregut cultural per les antigues masmorres de la comarca. La ruta inclou 9 localitats del Matarranya que mostren espais carceraris dels segles XVI i XVIII. La major part de les presons se situen en els baixos dels ajuntaments, els espais són de reduïdes dimensions, sense ventilacions i es poden trobar cadenes, argolles, ceps, portes, grafits ...

Horari de visita

Presons de Cretas: Ubicades a la plaça, entrada lliure.

Presó de la Fresneda: Per visitar trucar al 622.698.445 (prèvia cita). Visita acompanyada a les dues presons, preu 3 € per persona. Visita lliure a una presó, 1 € per persona (en horari d'obertura de l'Oficina de Turisme).

Presó de Fórnoles: La presó està ubicada a la planta baixa de l'Ajuntament, l'accés és independent, la porta de la presó està oberta, l'entrada és lliure.

Presó Fuentespalda: Per visitar trucar al 630 887 559 (prèvia cita). Preu 8 euros per persona, inclou visita a la presó i la Coveta de l'Aigua (coves). Durada 2 hores.

Presó de Mazaleón: oberta en l'horari d'obertura de l'Ajuntament, de dilluns a divendres (no festiu) de 11 a 14 hores.

Presó de Monroyo: La presó està situada a peu de carrer, l'entrada és lliure.

Presó de Pena-roja de Tastavins: La presó està ubicada a la planta baixa de l'Ajuntament, la porta d'accés està oberta, l'entrada és lliure.

Presó de Ràfales: La presó està ubicada a la planta baixa de l'Ajuntament, a peu de carrer, té una entrada independent, l'entrada és lliure.

Presó Torre de Arcas: oberta en l'horari d'obertura de l'Ajuntament, de dilluns a divendres (no festiu) de 10 a 14 hores.

Presó de Torre del Compte: Per visitar trucar al 670.823.322 (prèvia cita), preu entrada 1 € persona, durada visita 15 minuts.

Presó de Valderrobres: oberta en l'horari d'obertura de l'Ajuntament, de dilluns a divendres (no festiu) de 9 a 14 hores.

Presó de Calaceite: es pot visitar amb les visites guiades de l'Oficina de turisme.

Més info: http://matarranyaturismo.es/que-hacer-ver/turismo-cultural/ruta-de-las-carceles

Aventura

Rutes interpretatives en tot terreny i senderisme pels Ports de Beseit i racons del Matarranya, piragüisme pel pantà de Pena, rutes en bicicleta de muntanya (guiades, autoguiades i/o lloguer btt), lloguer de bicicletes elèctriques amb GPS, visites guiades pel territori del Matarranya, activitats didàctiques a mida, rutes a cavall, tirolina, ...

La gastronomia

La producció agrícola a la comarca del Matarranya, està donant lloc a una sèrie de productes d'alta qualitat. Destaca l'oli d'oliva, adscrit a la Denominació d'Origen 'Aceite del Bajo Aragón'. S'està treballant per a la DO 'Melocotón de Calanda', i es produeix vi i ametlles.

Pel que fa a ramaderia, un dels productes estrella de la zona és el pernil amb Denominació d'Origen de Teruel. Altres productes molt apreciats són el formatge, la mel, el xai, els embotits i les pastes artesanals.

Pel que fa a la restauració, a la comarca de Matarranya hi ha una acurada oferta de restaurants que ofereixen propostes elaborades amb productes de la terra. Els restaurants són establiments petits, en molts casos, de gestió familiar, en els que el tracte és sempre personalitzat. L'ambient d'aquests establiments sempre sorprèn: alguns d'ells estan situats en edificis històrics, com fàbriques, convents, torres, cases senyorials ... altres, són construccions modernes, molt ben situades i altres espais es troben en plena natura.

Pont sobre el Matarranya, a Beseit

Plaça d'Espanya de Calaceite